La metafísica de la japonesa fallida

Qui és Amélie Nothomb? Protegida darrere d'un negre endolat, és gràcies a l'expressivitat de l'escriptora belga –la pal·lidesa extrema la supleix amb una mirada afamada– que converteix una màscara lúgubre en un senyal d'identitat, lleuger i espurnejant com el xampany que tant la té enamorada. L'autora d'Estupor i tremolors va demostrar enginy i ironia en persona i una excel·lent connexió amb els seus fans lectors, que van atapeir la Biblioteca Carles Rahola de Girona en l'estrena de la tercera edició del festival Mot.

El qui importa en una trobada literària que se centra en la construcció d'un jo i, en el cas d'Amélie Nothomb, en la recerca constant de la identitat. “Em faig aquesta pregunta des de fa temps”, va dir. Després de molts fracassos, finalment, s'ha adonat del que no és a partir de l'amor no correspost: “Sóc una japonesa fallida.” El que sí que és Amélie Nothomb és prolífica: 86 novel·les i només 24 de publicades: “No paro mai d'escriure” perquè ser escriptor “s'ha de merèixer”. La inspiració és mètode: els seus horaris són propis dels vampirs, a partir de les quatre de la matinada, i quan clareja ho deixa estar. En aquest afany per trobar el jo, Mita Casacuberta li va demanar per “despullar-se” en cada novel·la. “Sempre sóc jo” fins i tot en el terrorista que ho és per obsessió d'amor a El viatge d'hivern. Perquè escriure, va dir Nothomb, és també un “submarí per baixar a les profunditats internes i trobar-hi el monstre”. I Amélie Nothomb s'ha despullat en relació amb l'anorèxia a La biografia de la fam. És una ànsia terrenal que la defineix: “Sempre he tingut fam de paraules, de vida, d'experiències...” I ho va reblar: “Tenir sempre fam de tot fa la vida més interessant, però també més complicada.” I el xampany? No forma part de la marca-univers d'Amélie Nothomb? “Tanqueu els ulls perquè així no veureu que bec aigua”, va comentar als assistents, aconseguint l'enèsima riallada grupal del vespre. Hi ha el Japó, la història d'amor impossible, i hi ha el xampany, l'amor a primera vista. “Cap de les altres begudes té el nivell d'embriaguesa que té el xampany”, va dir l'escriptora en relació amb un delit que és també el que uneix les dues protagonistes de la seva última novel·la, Pétronille, publicada per Anagrama. El xampany justifica també el comportament: “És la beguda de la lleugeresa i no em canso mai de la seva bellesa estètica.” Els lectors van preguntar també pels escriptors que sadollen l'escriptora, com ara el japonès Mishima. I en un torn de preguntes tan insaciable com la seva protagonista, en un moment d'aquests que es fa el silenci Mita Casacuberta va voler trencar-lo amb l'excusa del conte Barbablava. “Qui parla?”, es va dirigir Amélie Nothomb, amb la mirada àvida, envers l'auditori. L'equívoc va portar l'autora belga a excusar-se amb la seva interlocutora, a referir-se a la metafísica, i a la no-consciència que té amb la realitat: “Sento que existeixo quan escric.”