Espurnes corporals a escena

El col·lectiu de dansa contemporània Mal Pelo inaugura el seu vintè aniversari a Girona amb la presentació de Bach, gairebé tot un clàssic en la trajectòria del grup i que, alhora, respon a la voluntat dels seus creadors, especialment de María Muñoz, de regalar-se un petit tribut a través de les melodies de Bach. La peça, un solo en què durant gairebé una hora la coreògrafa i ballarina interpreta la peça musical exclusivament a través del seu cos, aconsegueix crear un diàleg d'una intimitat extrema, un diàleg entre compositor i ballarina i en què el públic hi accedeix a través de la contemplació: contemplar els moviments que desprèn el seu cos ens acosta a una mena de litúrgia creativa, Muñoz esdevé de manera paradigmàtica acord musical, quasi podríem dir que allò que presenciem és un encontre privat en el qual María Muñoz adopta una permeabilitat màxima i la melodia és l'única directora.

No és fàcil i, en canvi, el seu gest respon amb espontaneïtat i delicadesa a les múltiples variacions rítmiques. Tot el seu cos deambula per l'escena amb una fragilitat esfereïdora que a l'hora respon a la melodia amb una força primigènia incomparable.

Poques vegades el llenguatge (literari, musical, corporal) permet traduccions amb tanta honestedat, potser perquè Muñoz sap que no pot ser literal, sinó tot el contrari; les millors traduccions són les que comprenen el sentit des de dins i són capaces de recrear, com fa al cas, imatges que esdevenen metàfora i una nova realitat poetitzada. Poesia visual a través d'un cos que resta abduït en les melodies i que habita l'escena a mode d'acord en el pentagrama.