Solsona exposa una trentena d'imatges de la Mare de Déu
El Museu Diocesà i Comarcal aplegarà en una mateixa exposició diverses figures marianes que estan repartides a diferents esglésies i museus del país
Es commemora el centenari de la coronació de la Verge de Queralt
El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona aplegarà en una mateixa exposició una trentena d'imatges de la Mare de Déu que estan repartides per diferents esglésies i museus del país. L'inici d'una de les pregàries més antigues dedicades a la verge, Sota la Vostra Protecció, dóna nom a una exposició que s'ha organitzat amb motiu del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt. La mostra, que s'inaugurarà el pròxim 29 d'abril, és una mirada coral a la figura mariana i tracta la seva relació amb els espais de culte canviants, des de l'edat mitjana fins als nostres dies. Segons explica una de les comissàries de la mostra, Imma Lorés, la imatge de la Mare de Déu s'analitza des del punt de vista artístic, però també sobre “com ha anat canviant i s'ha adaptat als canvis litúrgics i devocionals”.
L'exposició Sub Tuum Praesidium. La imatge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona recull una selecció d'imatges que formen part del fons del Museu Diocesà, però també d'altres que han estat cedides de diversos indrets del Bisbat de Solsona i algunes d'altres museus i institucions com el Museu Episcopal de Vic, el Museu Frederic Marès, la Fundació Godia i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Ahir es va fer la presentació de la mostra de la mà del director del Museu Diocesà, Lluís Prat; els comissaris de l'exposició, Imma Lorés i Francesc Miralpeix, i el dissenyador de l'exposició i del catàleg, Salvador Vinyes.
Imma Lorés destaca que l'objectiu de l'exposició era que “hi confluïssin múltiples punts de vista i mirades molt diverses” de la figura de la Mare de Déu. Així doncs, “es tracta la imatge com a objecte artístic, com ha anat evolucionant al llarg del temps i com els artistes o promotors han volgut representar aquesta figura”, en paraules de Lorés. La comissària també destaca que han volgut mostrar alhora la relació de la imatge de la verge amb els feligresos al llarg del temps. A més, a l'exposició també s'hi veuran representades figures molt diferents de les mares de Déu, “des de petites medalles fins a grans escultures, elaborades amb diferents materials, qualitats i costos”. “Ens semblava interessant de presentar-ho perquè, tot i que dues obres puguin presentar diferències molt importants des del punt de vista estètic, al final des del punt de vista de la seva funció són iguals”, assegura la comissària.
Per part seva, Francesc Miralpeix destaca la importància d'algunes peces, com la Mare de Déu de Gresolet, del segle XIII. Segons Mirapleix, és una obra “molt singular”, ja que “la figura està dreçada sobre un arbre de Jesé i això és una cosa estranyíssima”. Altres obres destacades són la Mare de Déu del Roser, de Carles Morató; una marededéu del segle XII i que ha estat cedida per la Fundació Godia; així com la Mare de Déu de Cervera, que ha estat cedida temporalment pel Museu Marès.
“Petita radiografia” de Catalunya
Un dels comissaris de l'exposició, Francesc Miralpeix, també va explicar ahir durant la presentació de la mostra que, tot i que l'estudi que han dut a terme se centra en les imatges del Bisbat de Solsona, “el tractament que s'hi ha donat podria fer-se extensible a la totalitat del territori català”. Segons va assegurar, Solsona és una “petita radiografia” del que succeïa a la Catalunya dels segles passats amb relació a la presència mariana. El comissari de la mostra va relatar que arreu del país hi ha molts santuaris dedicats al culte a la Mare de Déu i “a qualsevol bisbat pots trobar-te petits santuaris o ermites marianes” i això, segons ell, “va produir tota una activitat artística que està molt ben reflectida des del romànic fins als nostres dies, ja que no s'ha estroncat”.
A la vegada, Miralpeix destaca que, en general, Solsona “compta amb obres molt ben conservades i espais que segueixen mantenint viu el culte, fet que fa que la ciutat sigui un mostrari del que es podria multiplicar arreu dels bisbats catalans”.
