Interacció intel·lectual

Quan Quimi Portet es va despullar de la guitarra –en l' entrevista amb Xavier Castillón publicada dissabte en destacava la seva importància: “Jo m'he guanyat la vida com a guitarrista”– i, amb el micròfon a la mà, executant quatre moviments d'estrella rockera i fent de la impostura un gag, va baixar els quatre graons de l'escenari del Teatre Municipal de Girona sense anar més enllà de les primeres files de la platea i va cantar Sunny day, es va produir un d'aquells moments de comunió entre artista i públic que, a la manera de Quimi Portet, es podrien considerar d'interacció intel·lectual.

“L'humor és l'anarquia que triomfa per uns breus instants”, diu un dels versos de la cançó Oh my love. I en aquesta anarquia particular de Quimi Portet, que es traspua també com a lletrista, la comicitat entre cançó i cançó dalt de l'escenari i l'obligatorietat d'interactuar “per contracte” es fa sòbria. “No aplaudiu això, aplaudiu la música”, va fer callar les mans del públic davant d'un no volgut acudit mentre afinava. O quan abans de tocar Flors i violes va fer referència a una versió que n'havia fet un “artista local, de Salt, que sona com Portet però és Puntí”. Acompanyat de Jordi Busquets (guitarra) i Ángel Celada (bateria), que va tocar molts anys amb El Último de la Fila, i sense notar l'absència del baix, Quimi Portet va començar dissabte gira del seu nou disc Ós bipolar en el marc del festival Strenes de Girona presentant en directe cançons d'aires florals com Daisy, una d'amor primaveral amb nom de Pamela o la de sons de western com On vas cowboy. En el repàs al passat van sonar Tinc una bèstia dintre meu, Progressa adequadament o La Rambla, entre altres; no va fallar en els bisos Girona, cançó crepuscular, en un concert de repertori extens i públic d'emoció continguda, d'apoteosi intel·lectual.