Un regal per a Armengol
El fotoperiodista Manel Armengol (Badalona, 1949), conegut per les seves contundents imatges de la Transició, va ocupar planes i espais dels mitjans de comunicació a mitjan gener, quan es va saber que a causa de la seva precària situació econòmica seria desnonat de casa seva. De seguida l'Arxiu Nacional de Catalunya es va oferir a guardar el seu arxiu, però, malgrat una moratòria de tres
setmanes impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, finalment Armengol ha acabat vivint en un casa de fusta a Tiana.
Però ara Armengol, que afirma “haver passat el tràngol”, ha tingut “un regal millor que si hagués guanyat el premi Pulitzer”. Un grup d'exalumnes de la primera promoció de comunicació audiovisual de la UAB, que va gaudir de les seves classes de pràctiques de fotografia en el primer any, es van mobilitzar per donar suport a Armengol i ara li reten homenatge en una exposició a l'espai AppartShowRoom de Barcelona (carrer Notariat, 3) i una reedició d'imatges seves, destinada a ajudar-lo econòmicament.
“No els havia vist des del 1992, així que ha estat tota una sorpresa i una alegria molt gran”, explica el fotògraf. Anna Cammany és una d'aquestes alumnes a qui les classes d'Armengol van marcar especialment. “Un dia feinejava per casa i de sobte vaig sentir la notícia del que li estava passant, així que ràpidament vaig començar a localitzar companys per veure que podíem fer”, diu Cammany.
El resultat d'aquesta mobilització és una petita exposició (fins al 12 de maig), on es ven una reedició, en diversos formats i preus, de cinc de les fotografies més famoses d'Armengol de la brutal repressió policial de la manifestació de l'1 de febrer del 1976 a Barcelona, de la qual ara fa 40 anys. També es poden adquirir samarretes amb una d'aquestes imatges estampades. “Va ser la primera gran manifestació després de la mort de Franco, la de la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia. Aleshores jo treballava per a Hoja del Lunes, com a periodista. Vaig enviar les imatges en sobres a diferents mitjans d'arreu del món i així és com van sortir publicades en molts llocs. Els mitjans seriosos com The New York Times, The Spiegel i Newsweek em van pagar, d'altres, com els italians, no”, recorda Armengol.