Girona ja regna
El Teatre Municipal es va omplir ahir dues vegades per gaudir de l'estrena del primer episodi del ‘Joc de trons' rodat a Girona
L'escena ‘gironina' i el bon nivell de l'episodi van ser correspostos amb aplaudiments
Jon Snow és viu o és mort? Aquesta és la pregunta que fins ahir es feien els milions de seguidors de Joc de trons (Game of thrones) des del tràgic desenllaç amb què va cloure la cinquena entrega de la sèrie. Tanmateix, a Girona, on s'han rodat bona part de les seqüències de la sisena temporada i on l'expectació s'ha desfermat fins a límits inimaginables, la gran qüestió que neguitejava tothom era una altra: hi apareix algun element distintiu de la ciutat?
Que aquest és un dels esdeveniments televisius més esperats del 2016 va quedar en evidència ahir. I és que hi ha xifres que diuen molt més que mil paraules: fins a 900 milions de piulades es van registrar ahir durant l'emissió en directe als Estats Units (a les tres de la matinada d'aquí) del primer episodi de la sisena temporada. Pel que fa al nou regne que apareix al mapa de la sèrie, Girona, el seguiment va ser entusiasta. El Teatre Municipal va quedar petit i només 1.200 persones –repartides en dues sessions– van tenir l'oportunitat de congregar-se per veure en comunitat la projecció d'aquest esperat capítol, titulat La dona vermella (The red woman). Un esdeveniment únic, perquè no sempre es veuen episodis de televisió en pantalla gran i perquè s'emetia excepcionalment en versió original subtitulada en català. Per tot plegat, una “gran festa irrepetible”, com algun assistent va qualificar.
Tot el xou muntat a fora, amb actuació dels figuerencs Drakonia, només va ser un aperitiu per saciar les ganes de veure el que realment importava: l'episodi en si. “Fa un any que esperem!”, manifestaven amb exclamació la majoria de seguidors. Alguns vinguts d'Oviedo sense entrades, però entusiasmats per participar en la festa. D'altres d'Eivissa i Mallorca, com en Raül i en Carles; o Vic, com l'Aleix, tots ells estudiants de la UdG i, per tant, també pendents de si sortiria algun pla de la ciutat on conviuen aquests anys crucials de joventut. A dins, a punt de començar la projecció, es van visualitzar dos bàndols, les germanes Saskia i Nora onejant l'emblema dels Lannister, i a l'altre costat, la Joana, la dels Stark. La guerra no va esclatar perquè l'ovació que va acompanyar la sintonia dels títols de crèdit inicials va ser de pell de gallina.
És viu o és mort?
Les fitxes s'han tornat a moure al tauler de Joc de trons. L'episodi, dirigit per Jeremy Podeswa, va complir amb les expectatives i s'erigeix com un molt bon primer episodi, quan solen ser capítols que ressituen els personatges. I és que La dona vermella conté tots els ingredients que fan d'aquesta sèrie d'HBO la més popular del moment: dosis equilibrades de tensió, drama, acció, humor i violència servides a un bon ritme.
La història es reprèn exactament allà on es va deixar i els seguidors van quedar primer amb un ai al cor, i a continuació van passar gairebé un any especulant sobre teories de si Jon Snow està viu o realment és mort. Un llop udolant i un cos inert sobre un bassal de sang estès a la neu al bell mig del pati d'armes de Castell Negre. És Jon Snow, i per si no queda clar un cartell penja al costat del seu cadàver acusant-lo de “traïdor”. Així comença el capítol amb el qual es reprenen no només el conflicte que afecta la Guàrdia de la Nit amb el seu assassinat, sinó tot un grapat de trames que vertebren aquesta sèrie coral. Trames, per cert, que ja s'han avançat per primera vegada en la novel·la en què es basen, Cançó de gel i foc, de George R.R. Martin.
Entre d'altres, hi apareixen Sansa, Theon, Jaime, Cersei, Tyrion, Daeneris i, és clar, com indica el títol, Melisandre, la dona vermella, la bruixa que revela un dels seus secrets més ben guardats i que en fer-ho ahir es va guanyar, si més no, la segona ovació de la nit, en tancar amb majúscules l'episodi.
Arya i Girona
També es va rebre amb aplaudiments Arya, personatge estimat que protagonitza una de les escenes més esperades, en què apareix clarament i de forma molt ben integrada, la primera localització gironina. El personatge hi apareix al tram final, cega i pidolant en un carreró del nucli antic de Braavos (en realitat, rodat al carrer Bisbe Josep Cartañà, situat al darrere de la catedral, de la qual es veu part de l'absis). Allà, lluny de l'ombra del Colós de Braavos que domina l'entrada al port –ben visible al pla final– aprendrà a lluitar i a sobreviure en el seu nou estat físic.
“Volem més!”, reclamaven molts a la sortida, satisfets en general del que ja havien vist, però sobretot tristos perquè són conscients que ja només queden nou episodis més per gaudir enguany.
