Oques Grasses, la gresca contínua
Erigits en un dels màxims exponents de la nova fornada de grups catalans festius i benhumorats, Oques Grasses han alternat en els seus sis anys de vida festes majors, sales i excursions a l'estranger (Central Park de Nova York inclòs). “Fa un temps, quan en els concerts veies dues cares noves ja era l'hòstia”, recorda Josep Montero, cantant i compositor d'un grup amb músics d'arreu de la comarca d'Osona. “No diré que tot plegat hagi anat molt ràpid, però sí que ha estat molt intens”, assegura.
El seu tercer disc (en format físic i, també, descarregable de franc en el seu web) s'anomena You Poni, que és com li diuen a la troupe de ballarins i performers amb els quals coprotagonitzen la portada del disc i amb els quals, avui, compartiran escenari en l'estrena de la gira a La Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat. “Volem que la imatge d'aquest disc siguin més ells i no tant nosaltres, que ja estem molt vistos”, afirmen.
Musicalment, Oques Grasses continuen fent allò que en diuen “reggae a la cassola”, recepta que ara enriqueixen amb algun pessic de so de Nova Orleans i un Ball del mànec amb aires de James Brown. “Cadascú escolta diferents coses, és una de les qualitats que tenim. I, tot i que alguns es passen de moderns i altres, amb Bob Marley, són uns pesats, ens entenem bastant bé”, defensen.
You Poni, en què canta Joan Garriga, de La Troba Kung-Fú, ha estat enregistrat a la casa que Montero té a Muntanyola (“va ser com anar de colònies, amb lliteres, llanternes i jocs de nit”) i, a més de l'Hospitalet, es presentarà els mesos vinents en ciutats com Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Sabadell, Londres i Cardiff.
