La degeneració del glamur

Ignoro si una tirada de daus pot abolir l'atzar, però sé que és possible localitzar en una llibreria de segona mà un llibre sobre cultura porqueria titulat Basura reciclada (Ediciones Trashumantes, Godella, 2002). Com que el culte al kitsch s'ha vulgaritzat, cada vegada costa més trobar –ni que sigui de manera serendípica– aproximacions valuoses al fenomen. El llibre recull les col·laboracions de Casto Escópico i Frank Lasecca a la secció Fam de fem de la revista Cartelera Turia de València entre el 1995 i el 2000. Sota aquests noms s'oculten (és un dir) dos autors especialitzats en la lletra ics: Lucas Soler, autor de Sólo para adultos: historia del cine X, i Paco Gisbert, a qui devem Exxxpaña: historia del cine porno español.

Basura reciclada està format per una cinquantena d'articles dedicats a personatges com Susana Estrada, Antonio Ozores, Carmen Sevilla i Rappel, i inclou entrevistes a estrelles del cinema pornogràfic, on tenim ocasió d'assabentar-nos, posem per cas, que l'actriu preferida de Rocco Siffredi és Ana Magnani. Els autors de Basura reciclada tracten aquest material amb una distància que no exclou la fascinació. El resultat és una prosa vigorosa posada al servei del pitjor que ha donat la cultura popular espanyola de les últimes dècades, en un contrast preciós que ens recorda Cultura porqueria, l'exposició de culte que Jordi Costa va comissariar fa tretze anys al CCCB.

Un dels articles més memorables del llibre es titula ¿Para qué sirve un ex? Els autors hi analitzen el rendiment mediàtic que es pot treure d'una relació passatgera amb un futbolista o una cantant. Sense altra feina que assistir a discoteques, passejar en xandall i i agredir fotògrafs als aeroports, l'ex pot assolir un interès mediàtic per se, i fins i tot pot crear nous exs, en una espiral autopropulsora de la qual els autors brinden exemples abundants.

Els llibres vells proporcionen perspectives noves. Fem memòria. Una fita en la història recent dels exs va ser Ricardito Bofill, que no devia la fama als dissenys arquitectònics del seu pare sinó al fet que era l'ex de Chabeli Iglesias, la mare de la qual, Isabel Preysler, mereix un capítol d'honor en la història universal de les exs (ara mateix està vivint una preqüela amb Mario Vargas Llosa). En una entrevista que trobem en el mateix llibre, Boris Izaguirre precisa: “La basura es una degeneración del glamour.”