Carles Ribot clou la trilogia del seu aprenentatge sonor

“Si les activitats escolars són el dogma, les extraescolars són les que estan fora del dogma i de les convencions”, explica Carles Ribot sobre el seu tercer disc, Activitats extraescolars, editat pel seu propi segell –és la referència BRC21 del catàleg i es ven per 6 euros– i distribuït per Discmedi. Però l'autogestió va més enllà: Activitats extraescolars tanca la trilogia iniciada amb Vergesdosmiladéu (2010) i continuada amb Mussara (2013), una trilogia d'aprenentatge constant en què cada disc ha estat un esglaó més cap a la màxima llibertat creativa, la del “fes-t'ho tu mateix”: “Quan vaig començar no tenia ni idea de produir un disc, però em vaig anar muntant el meu propi estudi i en aquest disc ja he acabat fent tots els papers de l'auca, des de la composició i interpretació de la música i les lletres a la producció musical i, fins i tot, el disseny gràfic.” Un disseny en què destaca la tireta amb el seu nom que ha anat enganxant, un per un, a cada CD. “La tireta té a veure amb curar ferides, perquè les cançons sempre parlen d'això, de superar problemes, de tirar endavant i mirar de sortir-se'n, tot i que a vegades acabem topant amb la foscor i els problemes. Com la vida mateixa”, explica aquest músic de Verges, que ara viu entre l'Empordà i Vilafranca del Penedès, però sempre al seu propi territori emocional: “Els acords i la música em connecten directament amb unes paraules o unes altres, segons em surt de dins, i apareixen traumes, males experiències, mals records, però sempre els canalitzo a través de l'optimisme de voler tirar endavant.” Hi ha també tota una declaració d'intencions (Només vull fer cançons) que lliga amb el tema de fons del disc: “ Viure amb la música, en comptes de viure de la música.”

En aquest disc, que havia de ser acústic i despullat i que Ribot ha anat vestint amb arranjaments tan variats com poc canònics –fins i tot, alguns petits detalls prestats pel seu alter ego electrònic, Transgress–, hi ha temes amb títols que són com jocs de paraules que amaguen cançons de protesta sense consignes, fins i tot sense paraules quan preveia que serien massa dures: el disc s'obre amb la instrumental Estat del malestar, i tampoc hi ha lletra a Morter d'empreses, inspirada per “les empreses que els és igual carregar-se el planeta, els animals, la nostra salut, només per lucrar-se”. Com canta a Base impossible, “no vull entendre el món, ja n'hi ha prou d'aquest color”. S'infiltren “coses del passat” a Centre nostàlgic i Elis elis, i a Véns de l'hort (“una frase que es diu molt a Verges”) reflexiona sobre “la necessitat de molta gent de dir qui és, la seva posició, i posar-se per sobre dels altres”.

Carles Ribot se sent molt satisfet d'aquest treball: “És el primer disc en què he pogut anar assaborint cada detall de l'elaboració. Abans buscava amb més ànsies assolir el resultat final i em perdia moltes coses”. Ara vol portar les cançons d'Activitats extraescolars al directe de la manera més adequada: “El disc està pensat perquè pugui tocar-lo pràcticament sol: és bastant rocker, però les bases són força senzilles”. En alguns concerts l'acompanyarà Yarei Molina a la bateria i els loops multiplicaran la seva guitarra. I què arribarà després d'aquesta trilogia: “Probablement aniré publicant epés de quatre cançons.”