Un equip d'espeleòlegs s'immergirà en el segon sifó de la cova de la Font Major de l'Espluga
Serà la primera exploració d'espeleobussejadors en aquest tram de la cavitat
Fa uns anys que el Patronat Municipal de la Cova-Museu de la Font Major –entitat municipal espluguina– i la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SEIT) tenen la intenció de realitzar més exploracions a la cova espluguina. Ara ja hi ha una data fixada per a una entrada prevista el 14 de novembre vinent a les 08.00 h que faran una dotzena d'espeleòlegs del SEIT. La iniciativa rep el suport de l'Ajuntament espluguí i de la Federació d'Espeleologia de Catalunya.
Les últimes exploracions dutes a terme a l'interior de la cova es van fer fa quinze anys, i no van poder aportar cap dada científica nova. Segons explica Florenci Romeu, gerent del patronat, «hi ha descrits alguns intents d'accés on la pressió és molt forta i la densitat molt alta». Si se supera el tram del segon sifó fins ara inexplorat, «s'obrirà la perspectiva de poder cartografiar més longitud de la cova i de les galeries descobertes» hi afegeix Romeu.
Els preparatius
Prèviament a l'entrada, es prepararà la instal·lació a la sala del Pou de la Biela, on hi ha el primer sifó i la ruta d'aventura de la cova, per a visitants experts. Aquesta galeria, de més de 600 metres, comunica amb el segon sifó, al qual només es pot accedir fent immersió amb respiració assistida. A partir d'aquí l'equip format per tres espeleobussejadors –Alberto Pradillo, metge esportiu; José Luis Alminyana i Ángel Sabiñano – s'endinsarà a la cavitat per comprovar-ne la continuïtat, amb el suport d'Antonio Cabezas, un espeleòleg veterà i president de la societat tarragonina i de l'equip tècnic. Segons explica Cabezas, «hi ha moltes possibilitats que hi hagi poca visibilitat». Tots ells fa dotze anys que treballen a la cova urbana de Tarragona, on la visibilitat de tant en tant és nul·la i no es recupera fins al cap de dies, en no haver-hi prou corrent d'aigua.
Les condicions que pot presentar aquest tram –amb passos estretes, d'una alçària que molts cops no superarà els 50 cm i una temperatura de l'aigua de 12 a 15 graus– no representa cap obstacle per aquests especialistes. Més aviat les dificultats d'aquests espais reduïts són un problema «quan has d'arrossegar material que pesa més de 200 quilos», comenta Cabezas. Un material del qual depèn la seva vida i que «et fa avançar deu metres en una hora». Per tot plegat, el temps de permanència a l'interior –«on et desconnectes del món exterior», explica Cabezas–, s'estima que és de 5 a 7 hores.
La cova de la Font Major, un sistema càrstic binari amb riu subterrani, és una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s'estenen en gran part pel subsòl del nucli urbà. Una part de l'interior de la cova, que esdevé un important reclam turístic a la comarca, està habilitada com a museu.