què hi ha de nou
M. Montserrat, D. Paloma
Pobres contribuents
“El contacte de la preposició a i la conjunció que és habitual en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània: L'al·lusió a que m'hagi enfadat em sembla fora de lloc; La crida a que ens organitzem arriba tard; Els meus amics són contraris a que els obliguin a sortir demà. Amb tot, en els registres formals s'evita el contacte de la preposició i la conjunció.”
[Reproducció fragment GIEC]
Els manuals de gramàtica presenten tradicionalment el fenomen del contacte de preposició i conjunció amb un títol popular, força implantat: “Caiguda de preposició”. Badia i Margarit, en la gramàtica del 1994, va anomenar “la caiguda” d'una altra manera: “Desaparició de preposicions” i, també, “abdicació de preposicions àtones”. Tanmateix, el capítol de la Gramàtica de la llengua catalana que aborda aquest fenomen es val d'altres referències: o hi ha “contacte de la preposició i la conjunció” o “s'evita el contacte”.
El fet és que el contacte es considera més o menys habitual o general en els registres informals i en estils pròxims a la llengua espontània, tant si la preposició és a (contraris a que hagin d'agafar maleta), de (conscient de que era tard), en (confiança en que aprovaria) i amb (conformes amb que les dades es facin públiques). En canvi, en els registres formals s'evita el contacte de preposició i conjunció. Fabra, entorn d'aquest aspecte gramatical, va escriure cent anys enrere que “la sola construcció correcta és la seva introducció mitjançant la simple conjunció que”.
La Gramàtica ens fa veure que algunes frases ambigües arriben amb les construccions formals, en què s'evita el contacte de la preposició i la conjunció. Així, L'administració avisa els contribuents que no estan al dia pot voler dir que ‘avisa els contribuents endarrerits', ‘avisa d'alguna cosa els contribuents que no estan al dia'. Igualment, pot voler dir que ‘l'administració avisa els contribuents de no estar al dia'.
En els registres informals queden clars aquests significats: els contribuents que no estan al dia són els contribuents endarrerits (una subordinada de relatiu forma part del complement directe); en canvi, quan mana l'avís d'alguna cosa, és a dir, quan mana el significat de la subordinada substantiva complement de règim, es diu en estils pròxims a la llengua espontània que l'administració avisa els contribuents de que no estan al dia.
La Gramàtica esmenta diferents maneres d'evitar les ambigüitats. Una és intercalar el sintagma nominal el fet entre la preposició i la conjunció. S'acaba el termini per presentar la declaració de la renda i l'administració avisa els contribuents (només alguns) del fet que no estan al dia. Encara.
