Primera premsada

El món de l'art ha capgirat plantejaments. Mentre són molts els galeristes que es retiren de l'espai físic, hi ha força artistes que munten el seu espai polivalent, on a més de crear també exhibeixen el seu treball. En el cas d'Enric Pladevall, aquesta opció ve gairebé condicionada per la naturalesa de la seva obra: escultures monumentals. Grans peces que ha escampat per la finca l'Olivar, situada al terme municipal de Ventalló, a l'Alt Empordà. El resultat va més enllà de l'exhibició d'obra, l'artista ha creat un espai totèmic que amb la seva implicació amb la natura té molt d'espiritual.

Pladevall, en un projecte que va engegar fa cinc anys, ha volgut anar més enllà del que podria ser un embafament narcisista i ha posat la seva idea al servei de l'art en una derivació del seu treball anomenada Olivart, que consisteix en unes residències artístiques en què els artistes seleccionats fan una estada creativa en què desenvolupen un projecte que participa en un concurs que té un guanyador. Els projectes artístics han de seguir l'esperit de l'Olivar: Naturalesa, art i territori. Per al projecte d'Olivart disposa també del suport de la Fundació Perramon de Ventalló.

Per aconseguir tirar endavant la iniciativa va fer créixer l'Olivar. A més d'habitatge familiar, sala d'exposicions –coberta i a l'aire lliure– i taller, calia hostatjar els artistes i així van néixer un conjunt d'habitacions que també funciona com a hotel temàtic amb l'art com a element de personalització. Actualment ñ'Olivar disposa d'un bar-restaurant, l'Oli-Bar, on se celebren actes de tota mena.

La feina de gestió cultural no treu que Puigdevall continuï treballant l'obra, tant pel que fa al gran format com el petit. I fins i tot el format virtual. L'artista té realitzades peces pensades per ser instal·lades a la Lluna i que es poden veure exposades. El Pladevall Virtual Project es va mostrar a la Galeria Maeght de Barcelona l'any 2001. La mirada antològica i històrica de l'obra de l'escultor també es pot veure amb el conjunt d'obres que formaven l'exposició Museu de Primavera, que es van presentar a la Fundació Joan Miró de Barcelona l'any 1980 i que han estat recuperades a l'Olivar.

L'espai és la raó de l'obra d'Enric Pladevall. I també l'espai és el que dóna sentit al fet que Pladevall abandonés la nau industrial on treballava a Vic i es decidís a emprendre aquest projecte. “En els darrers anys he canviat de plantejament professional. Gairebé no faig exposicions a galeries. Qui vulgui veure la meva obra la pot contemplar a l'Olivar i qui tingui interès en un gran projecte pot constatar la dimensió del meu treball”, explica Pladevall. Per a la gestió de tot plegat l'artista va optar per la creació d'una fundació: la Fundació l'Olivar. “Es tracta d'un projecte que abasta tant l'aspecte personal com el professional. Vaig voler integrar la meva vida i la meva obra en la natura”. Aquesta és la filosofia que comparteix amb el públic en les visites guiades que s'organitzen al recinte.

A més d'un gran prat on té situades les obres de gran format, l'Olivar té una zona boscosa en què els arbres conviuen amb peces de format mitjà que es confonen totalment amb els verds i els ocres del paisatge. “Aquest és el meu objectiu, que tot s'integri en una mateixa mirada”, diu Pladevall. Així les peces combinen el ferro, la fusta i pedres que procedeixen de totes les parts del món. Pedres que han estat escopides per volcans o trobades a pedreres llunyanes. Sigui de la procedència que sigui, Pladevall dóna acollida en el seu taller a tot el material que treballa i transforma i li dóna una nova vida i una nova llar. Un habitatge ple de sorpreses en què home i natura semblen retrobar-se. Potser és això el que anomenem art.