Dory amnèsica

La protagonista de Buscant la Dory, l'spin off de l'exitosa Buscant en Nemo realitzada l'any 2003, té problemes amb la memòria. No es recorda de les coses immediates i es troba obligada a reformular el seu present. Aquest factor, que queda exposat des de la primera escena, provoca dins la pel·lícula dues curioses operacions. La primera té a veure amb el seu desenvolupament formal, ja que l'oblit de Dory provoca que les escenes estiguin com desconnectades les unes de les altres, i això provoca un curiós joc narratiu.

A nivell temàtic, demostra com, després d'Inside out, Pixar torna a endinsar-se en el cervell. Aquesta vegada ho fa d'una manera menys abstracta, per crear una faula sobre el retorn de la memòria. Dory busca la seva família biològica –els pares– sense adonar-se que els seus amics Nemo i Marlin probablement s'han convertit en la seva veritable família afectiva.

La condició de spin off li dóna un aire de repetició, de reformulació de coses a la recerca d'una rendibilitat més directa. Pixar, però, no cau en la trampa de Cars 2 o Monsters University, i recicla l'univers dels peixos cap a l'aquari per jugar amb un gran parc d'atraccions que fa que una part de la pel·lícula sigui com un videojoc de superació de proves que condueix cap a l'espectacularitat. Pixar posa la seva tècnica al servei d'un relat que no s'encalla i que, en lloc de ser una aventura iniciàtica com Nemo, vol ser una aventura de recuperació d'allò perdut i de recerca de la pròpia identitat. Pel camí, Dory es trobarà amb alguns personatges curiosos com un pop amb habilitat de camuflar-se, un tauró cec i una balena beluga amb poders telepàtics. No és el millor Pixar, però funciona.