El Museu de l'Empordà recorda el Pichot més íntim
L' exposició, oberta fins al 28 d'agost, presenta algunes obres inèdites cedides per la família de l'artista
La seva pintura, centrada en el paisatge i el retrat femení, ha estat molt valorada als EUA
Ser fill, germà i nebot d'artistes predestinava Ramon Pichot i Soler (Figueres, 1924-Barcelona, 1996) a seguir els mateixos passos d'una nissaga de músics i pintors que s'havia relacionat, a més, amb l'avantguarda més exaltant de principis del segle XX, des de Picasso a Pau Casals, des de Salvador Dalí a Llorenç Pagans i Josep Pla. Però Ramon Pichot va saber aportar al seu talent innat un segell personal que distingeix la seva obra de qualsevol altre dels seus il·lustres parents. Coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort, el Museu de l'Empordà ha volgut fer-ne memòria amb una exposició que neix de la recent donació, per part de la seva vídua, Anna Maria Sagi, de les dues primeres pintures de Pichot que ingressaven a la col·lecció municipal: el paisatge El pi gran, de l'any 1994, i un retrat de 1954 de la mare de l'artista, Àngela Soler, a la qual se sentia molt unit.
Ramon Pichot en el record, que es pot visitar a les sales temporals del museu fins al 28 d'agost, permet acostar-se a l'obra que més caracteritza aquest pintor, en especial els paisatges, i sobretot de Cadaqués, el retrat i la representació del cos femení, a més d'algunes obres mai exposades fins ara cedides expressament per a l'ocasió per la família. En aquest sentit, la mostra pretén “recordar la seva obra des del punt de vista més íntim, emmarcant-la dins la repercussió que va tenir en el panorama artístic de la seva època”.
Format en l'ambient artístic dels intel·lectuals refugiats durant la guerra a casa del seu oncle Lluís Pichot a Perpinyà, va començar a exposar amb regularitat a finals dels anys quaranta. Als seixanta, la seva obra es va enriquir en contacte amb el postimpressionisme descobert als museus de París, i més endavant, amb l'experiència adquirida en els seus viatges als Estats Units, on la seva obra seria molt apreciada. Als anys setanta, va participar en els nombrosos actes d'homenatge a Pau Casals organitzats en ple procés de recuperació democràtica. El 1979, després de viatjar per tot el món, va exposar de nou a Barcelona, després de 22 anys d'absència, amb un gran èxit. Com a activitats paral·leles s'han organitzat visites guiades i tallers familiars, com el que està previst per al 16 de juliol amb el títol Els nostres paisatges.