«Iuiu»

La regidora Pont, que ho és de Cultura, Festes i Cementiris, s'ha encaparrat que els lleials i esforçats ciutadans de Reus coneguin la història del cementiri general (sobretot, que va ser el primer cementiri civil de l'Estat espanyol) i el seu valor patrimonial, que és molt important, motiu pel qual ja figura en una associació europea de necròpolis significatives i treballa perquè el Consell d'Europa autoritzi una ruta cultural europea de cementiris. Dins d'aquesta promoció activa del cementiri, doncs, enguany s'hi han dut a terme dues visites nocturnes i dramatitzades que, per l'acollida que han obtingut, tot fa preveure que tindran continuïtat en anys venidors.

El grup de teatre local La Gata Borda va ser el responsable de representar i dramatitzar les visites guiades, en què el públic amb un fanalet a la mà va anar seguint una parelleta i una seva amiga que es passejaven pel cementiri i s'anaven aturant en aquells indrets, mausoleus, capelles, làpides i panteons més significatius, mentre comentaven coses de la seva vida. En cada lloc on feien parada, hi havia uns altres personatges que explicaven breument què hi feien, allà. Per exemple, a la bonica capella dedicada als 132 milicians reusencs que el 1838 van morir en un enfrontament contra els carlins a Vilallonga i al Morell, tres d'aquells morts posaven en antecedents al públic dels fets: o davant del mausoleu del general Prim, el seu assassí mantenia una discussió amb una altra inquilina del cementiri; o davant de la mastaba dels Yglésias-Òdena (o potser era davant del mausoleu Abelló, aquí la cronista ja s'havia desconcentrat una mica amb tants ressuscitats), la minyona de la família insistia que els amos sempre l'havien tractada bé; o entre la munió de creus dels enterrats a terra (que era com a casa de la cronista en deien d'aquells que no tenien nínxol), un seguit de veïns de les primeres dècades del segle XX explicaven de què van morir (per malalties que avui tenen cura i per la guerra). Aquesta va ser una de les escenes més impactants i reeixides del muntatge. I així, i amb contrapunts musical sovintejats d'una violinista que també apareixia i desapareixia com se suposa que ho fa un esperit, el públic anava tombant per la ciutat dels morts fins a la fi d'un itinerari que va durar prop d'una hora i que, en alguns moments, va provocar una mica de iuiu, segons la confessió d'algun assistent a l'acte.

Iuiu o no iuiu, és indiscutible la sensibilitat amb què es va tractar una qüestió en què hauria estat fàcil caure en un humor negre groller o, en l'altre extrem, en un sentimentalisme o transcendentalisme també grollers. La il·luminació de la part del cementiri que es va visitar, realitzada amb espelmes, va ser molt efectiva. La Gata Borda és un grup de teatre amateur que amb dos muntatges teatrals i la recuperació del ball de Dames i Vells de la festa major de Sant Pere, ha demostrat la seva solvència. A la cronista només li retrauria, perquè és com és i sempre ha de trobar alguna pega a tot, que la parelleta i la seva amiga diguessin de bon començament que ells també eren uns morts, cosa que si haguessin fet al final s'hauria aconseguit el the end impactant de les pel·lícules de M. Night Shyamalan, ja saben, el d'El sisè sentit o El bosc. I això sí que hauria estat un bon iuiu.