Una pel·lícula com la vida mateixa

Va perdre els pares de petita i els seus tiets garrotxins la van acollir; tant ella, que venia de Barcelona, com la família van haver d'aprendre a adaptar-se a la nova situació. És el guió d'una pel·lícula, però també és el guió real de la vida de Carla Simon, que va trobar la família a casa dels tiets i la cosina de les Planes d'Hostoles, quan, per desgràcia, es va quedar sense la seva. Ara ho explica a Estiu de 1993, que és precisament l'estiu en què va arribar a la Garrotxa.

Per això, la pel·lícula que es gravarà des d'ara i fins a final d'agost tindrà com a escenaris molts indrets d'aquesta comarca i, no només això, sinó que molts d'aquests han estat escenaris reals en algun moment de la vida de la directora. Un dels més entranyables és la granja lleteria La Vaca, al carrer Sant Ignasi d'Olot. Ella mateixa explica que en té un record molt entranyable. “És on em duia la meva tieta abans d'anar al dentista per prendre una xocolata desfeta.”

Entranyable és també la caracterització que es farà de la dona que interpretarà la Rosa, la propietària de La Vaca que, juntament amb el seu fill Joan Lluís Gómez la va regentar fins l'any passat, en què va morir. El fill continua al capdavant d'aquest establiment emblemàtic proper a la plaça Major. A part de la granja olotina, hi haurà escenes gravades a les populars gorgues de les Planes d'Hostoles i a l'escola d'aquest municipi, als carrers de Sant Feliu de Pallerols i, entres altres llocs, a les Preses i a Girona. Comptarà amb 150 extres de la zona i amb David Verdaguer i Bruna Cusí com a actors principals. Estiu de 1993 és el primer llargmetratge de Carla Simon. Està produït per Inicia Films & Avalon. La pel·lícula narra el drama d'una nena, la Frida, que ha d'aprendre a encaixar en un món rural i, a la vegada, superar la mort de la seva mare a causa de la sida. La història comença en una nit de Sant Joan, quan mor la mare. El rodatge ho farà d'aquí a pocs dies.