des del jardí
vicenç pagès jordà
El manual del turista castellà
L
La lectura del llibret pot fer pensar que l'any 1957 el català estava més estès que ara, sense avisar de la possibilitat que algú se senti ofès en ser interpel·lat en aquesta llengua
Regirant lleixes en una llibreria de vell vaig trobar Aprenda catalán conmigo, subtitulat Libro del turista castellano, a càrrec d'Enrique Kucera (autor i editor), publicat el 1957 [sic]. El llibret, que no arriba a les 150 pàgines, s'ofereix al turista castellanoparlant que visita Catalunya i està dividit en capítols temàtics: el banc, el restaurant, la perruqueria. Cada capítol incorpora en tres columnes (castellà, català i transcripció fonètica) una llista de vocabulari i un seguit de frases útils.
Les frases en català que suggereix el llibre semblen indicades per utilitzar a tot arreu, també en llocs oficials. Així, en el capítol dedicat al consolat espanyol, proposa: “Hi ha el Sr. Cònsol?” i un funcionari demana “Ha d'omplir aquests formularis”. Al capítol sobre la frontera, hi llegim “He d'obrir la cartera, guàrdia?” i “El seu passaport, senyor”. Igualment, per dirigir-se a un guàrdia urbà, el llibret proposa: “Guàrdia, el carrer... si li plau?”
La lectura del llibret pot fer pensar que l'any 1957 el català estava més estès que ara, ja que es proposen frases per dirigir-se a recepcionistes, cambrers, revisors, perruqueres, metges, dependentes de grans magatzems, propietaris de pensió, funcionaris de correus, empleats de gasolinera i personal d'aeroport sense avisar en cap moment de la possibilitat que algú se senti ofès en ser interpel·lat en aquesta llengua.
El que sobta més del Libro del turista castellano és la normalitat amb què, en els anys foscos del franquisme, s'informa de la realitat del català, parlat a “Cataluña, Baleares, Rosellón, Andorra (donde es idioma oficial) y parte de Valencia, de Aragón y de Cerdeña”. Ni el llibre era clandestí, ni podem considerar Enrique Kucera un activista antifranquista, ja que es presenta com a professor del Centro Cultural de los Ejércitos. L'editorial estava especialitzada en llibres bilingües dirigits a turistes. A la llista final hi apareixen el llibre del turista en versions espanyol-català, francès-català i alemany-català.
El respecte per la llengua catalana que mostrava Enrique Kucera fa més de mig segle no s'ha mantingut en temps més recents. Alguna frase del llibre, que sembla escrita per curar-se en salut, resulta malauradament actual: “Rogamos tomar nota que el catalán es tolerado en la vida familiar y comercial de Cataluña y Baleares, pero es de rigor y de buen gusto usar solamente el castellano al dirigirse a representantes de la Autoridad y elementos oficiales.”