Entre el camp i la ciutat

Hi ha un film d'Agnès Varda de l'any 1976, La una canta, la otra no, que narra la relació d'amistat en el temps de dues dones que participen en les lluites feministes de l'època. Una d'aquestes dones (Pomme, la que canta) és de ciutat i l'altra (Suzanne) prové del món rural. Quaranta anys després, la directora francesa Catherine Corsini aporta una altra història entre dues dones que es coneixen casualment en una acció feminista a París a primers dels anys 70. Si s'hi afegeix que una ve del camp (Delphine, nom que homenatja l'actriu feminista Delphine Seyrig) i l'altra (Carole, que no és una picada d'ullet a la Carol de Patricia Highsmith, sinó un tribut a la cineasta feminista Carole Roussopoulos) és de ciutat, és possible pensar en La una canta, la otra no veient Un amor de verano. Però aquesta no és una història d'amistat, sinó d'un amor inesperat (sobretot per part de Carole, que, encarnada per Cécile de France, fins aleshores tenia una vida heterosexual) que, un cop Delphine ha de tornar a la seva casa de pagès, ensopega amb la pressió social.

Corsini, directora de La nueva Eva i de Partir, filma aquesta història com una celebració de la trobada joiosa de dos cossos, però en tensió amb els prejudicis i el rebuig que impedeixen una relació que també entra en crisi perquè, un cop al món rural, Carole enyora la ciutat i vol tornar-hi amb Delphine, que no se sent capaç d'abandonar la família i la terra, com tampoc de viure lliurement la seva homosexualitat. Corsini sap mostrar aquest conflicte, però, en relació amb la transmissió de l'enamorament, li manca certa poètica.