Peter Brook proposa aprofundir en el «veritable» Shakespeare a partir dels seus sonets sobre l'amor

Ahir, al passi de gràfics que es fa habitualment per a la premsa, Natasha Parry i Michael Pennington van dir, només, tres o quatre sonets. Suficient perquè els companys fotògrafs i càmeres de televisió poguessin prendre imatges, i suficient també per intuir que la d'avui pot ser una gran nit de teatre i poesia. Ella, elegant i entregada; ell, amb una veu i aplom increïbles, i tots dos amb una dicció deliciosa. Peter Brook va escollir per a aquest espectacle, que va fer l'estrena mundial l'abril passat, amb Natasha Parry i Bruce Myers al Théâtre des Bouffes du Nord de París, i que farà aquest vespre l'estrena a l'Estat espanyol, un total de 31 poemes d'entre els 154 escrits per Shakespeare. Tot plegat, segons explica Pennington, té un objectiu: «Es tracta de narrar la història d'una parella, des dels inicis, passant pel deteriorament de la relació i els mals moments, fins a arribar al punt en què tots dos entenen que el millor és respectar-se.» Per la seva banda, Peter Brook, en el text de presentació, explica: «La peça permet aprofundir en la vida privada i més secreta de Shakespeare; el seu diari personal, on descobrim els seus dubtes existencials, les seves gelosies, les seves passions, els seus sentiments de culpabilitat i la seva desesperació. Però, per damunt de tot –diu Brook–, veiem com el poeta prova de descobrir per si mateix el significat profund de sentir-se atret per un home o una dona, o fins i tot pel mateix acte de l'escriptura.» Pennington està d'acord que és possible que el Shakespeare que es veu reflectit en els poemes sigui «el veritable», possiblement perquè fora d'aquests textos, en les seves obres de teatre, l'autor també hi és present però d'una altra manera, atomitzat en els nombrosos personatges que construeix. Pennington afirma que la relació que construeixen ell i Parry a través dels sonets és la d'una parella «universal», de manera que l'espectador la pot sentir propera. Per fer-ho, Brook tenia la necessitat imperiosa de trobar una continuïtat dramàtica, i per això afirma que es va «deixar guiar per les tensions ocultes que sorgeixen en una relació entre dues persones». Tot primer, tranquil·litat, però de seguida apareixen els maldecaps de l'amor: la separació, la infidelitat i la traïció, que desemboca en repugnància. Però Brook afirma que al final Shakespeare parla de «l'existència d'un amor veritable que pot transcendir totes les barreres i que és més poderós fins i tot que l'envelliment o la mort; perquè l'amor pot conquerir el temps».

L'actriu i l'actor amb què ha treballat Peter Brook per posar en escena Love is my sin (L'amor és el meu pecat) són una garantia. Parry va representar Shakespeare per primera vegada als 14 anys, a Somni d'una nit d'estiu amb John Gilegud i Peggy Ashcroft. Ha actuat en teatre, cinema i televisió amb actors com ara Alec Guiness, John Mills, Orson Wells, Marcello Mastroianni i Rex Harrison. Michael Pennington també inclou en el seu currículum un bon nombre de peces de Shakespeare, autor en el qual és especialista, i va ser cofundador i director artístic adjunt de l'English Shakespeare Company del 1985 al 1992.