Ateneus: un dels pilars del país

Els ateneus van néixer al segle XIX i han estat un pilar fonamental en la defensa de la llengua, la cultura i la identitat del país, sobretot perquè fins que no va arribar la democràcia i l'administració s'hi va posar, tota la feina de conservar el nostre patrimoni físic i immaterial es va fer sota l'aixopluc de les desenes d'ateneus escampats pel país.

Sota el nom ateneu avui s'hi troben no només les entitats anomenades ateneus, també els casinos, casals, centres, foments, lluïsos..., tot centres interclassistes, populars i que estan en contacte amb la comunitat més pròxima, que fan activitats diverses, tant de caràcter social com educatives, culturals i esportives.

Els ateneus estan sustentats pels seus socis, que han mantingut en el decurs dels anys els esdeveniments culturals arreu del país. Als ateneus s'ha d'agrair el naixement i la consolidació del teatre amateur, el manteniment de la sardana i els balls tradicionals, els concursos literaris, les bandes de música i biblioteques històriques. Encara que el nom sigui antic, els ateneus són més moderns que mai i avui continuen mobilitzant centenars de milers de persones de totes les edats.

La Federació d'Ateneus de Catalunya –que agrupa174 ateneus i uns 100.000 socis– acaba d'editar un llibre amb la història dels ateneus catalans, una història que encara no s'havia explicat mai. Aquesta és la narració de l'aportació d'aquests centres no només a “la formació intel·lectual de les classes subalternes” del nostre país sinó també a “la tasca culturitzadora i polititzadora de les classes populars”. La societat civil catalana deu molt als ateneus que avui, sovint eclipsats per les activitats municipals de cada poble de Catalunya, continuen al peu del canó sense defallir i sustentant el pes de la història.