Curiositats del gabinet

Un gabinet de curiositats és la constel·lació de diverses peces que configuren un món doble: individual i col·lectiu. Darrere cada obra hi ha una història, un record de com i quan va ser adquirida. Passa el mateix amb el gabinet de curiositats que he anat construint a través d'aquestes pàgines i que avui acabo. Regularment, he escrit de lleones, cocodrils i porcs senglars, i d'animals menys domèstics i irreals com l'unicorn. La pintura ha estat un dels eixos de la meva proposta, de Van der Weyden a Bacon, perquè forma part essencial de la meva vida. Veure i viure. Estic malalt de literatura –escrivim perquè llegim–, i he compartit les meves dèries, els meus autors preferits de Flaubert a Houellebecq. Els viatges i els museus –per a mi quasi la mateixa cosa– han estat molt presents també: Madrid, París, Nova York, Londres, Ferrara… I de manera més esporàdica però no menys intensa he tractat de cinema, de teatre i de música. He buscat una veu pròpia i us he parlat a cau d'orella, sense solemnitat, naturalment, com només parlo als pocs que encara m'escolten. Tot té un inici i tot té un final. Només puc estar agraït als amics d'El Punt Avui que m'han permès arribar a vosaltres. Al Carles Flo, que em va obrir les portes d'aquest diari, al director del suplement, David Castillo, que ha cregut en mi, i en l'eficaç redactor Lluís Llort, que sempre ha millorat els meus escrits. Gràcies a tots ells i també als lectors que donen sentit al que un fa. I acabo amb la sentència que em va regalar el meu mestre: “Ni nostàlgia del passat, ni esperança en el futur.” Carpe diem, doncs. Fins aviat.