So vaporós contra la xafogor

Les grans descobertes solen presentar-se com a petit esdeveniment, gairebé com un regal. Enmig de l'ingent oferta estival de concerts, hi ha propostes diferents que, precisament per estar als marges dels grans circuits, tenen un caràcter especial, i sempre sorprenen. És el cas de Carla , un dels talents emergents musicals del país, la qual a finals de maig va presentar disc Night thoughts en el marc del Primavera Sound . I divendres passat la jove cantant vigatana de 25 anys va desplegar el seu pop de sintetitzador delicat i elegant, a voltes melancòlic, en un concert gratuït al jardí de la biblioteca de Caldes de Malavella dins el cicle Glopets d'estiu. Ahir a la nit, Carla va actuar al bar de La Cate de Figueres, també amb entrada gratuïta.

Molt allunyada del so d'arrel folk de la seva germana, Joana Serrat (mentre l'una creixia escoltant Dylan, l'altra ho feia amb Sade, Portishead i Everything but the girl), Carla aconsegueix esvair el so electrònic per crear atmosferes nocturnes, gairebé hipnòtiques, ideals per a una nit xafogosa. Un so vaporós que sedueix des de la primera escolta, gràcies a una veu dolça. Acompanyada a la bateria pel seu germà Toni, Carla va interpretar tot el seu repertori a Caldes: Let's burn a forest, Lucky One, In the forest o Our time –“la cançó més optimista del disc”, va dir–. L'estona passava tan ràpid, així a la fresca, en un concert tan pròxim que, a més del bis –“la primera cançó que vaig compondre”–, i ja que no hi havia més cançons, va repetir a petició del públic.