Lectors, veus que fan difusió de tot el que escrius

M'han dit que un dels elements bàsics que es necessiten si es vol ser un escriptor són lectors i veus que facin difusió de tot el que escrius. I, com sembla, en això també hi ha categories. Si només tens un grapat de lectors i entre ells s'hi pot identificar amb facilitat la teva mare, el teu cosí de Cornudella i la teva xicota (que fa comentaris apassionats però que es nota que no s'ho ha llegit) doncs ets un  desconegut que vendrà llibres en funció del cercle d'amics i família que tingui. Si tens uns quants centenars de seguidors fidels que parlen dels teus llibres en fòrums marginals i més aviat freaks, pots aspirar a ser un escriptor de culte, d'aquells que estan ben considerats però que venen menys llibres que els desconeguts amb un bon cercle familiar, ja que la parentela els considera rarets i en prescindeix. I finalment hi ha els famosos, que venen llibres com xurros només pel sol fet de ser-ho. Acostumen a ser tertulians d'hora punta i vedets mediàtiques que només s'han d'amoïnar per escriure o donar una mirada al que escriuen els equips de negres editorials i a vendre.

He fet un test i he pogut comprovar que més aviat entraria en la primera, però sense gaire família, i per això he decidit consagrar l'estiu a fer una campanya mediàtica. M'he obert comptes a totes les xarxes socials i començaré a interaccionar sense descans, a comentar tots els perfils que trobi, a enviar fotografies de gats, poemes de Neruda, algun text meu i cites de famosos. Així aconseguiré la fama i que quan publiqui el meu primer llibre tots els seguidors amb qui he interaccionat en parlin i, és clar, el comprin. D'aquí, a les tertúlies de la Quintana!