Un rastre de cadàvers i explosions

Fa 25 anys les estrenes estiuenques de grans superproduccions es podien comptar amb els dits de la mà. Casos com el de Desafío total, un títol d'Arnold Schwarzenegger estrenat un 30 de juliol del 1990, en aquells anys en què regnaven els herois d'acció, eren bastant atípics. Res a veure amb aquest estiu: Buscant la Dory i Dioses de Egipto (22 de juny), Independence Day: Contraataque (1 de juliol), El meu amic gegant (8 de juliol), Ice Age. El gran cataclisme (15 de juliol), Jason Bourne (29 de juliol), Escuadrón suicida i Mascotes (5 d'agost)... Gairebé cada setmana, una superproducció de Hollywood ha estat engolida per la cartellera, digerida i expulsada, tot deixant a les retines dels espectadors un rastre de cadàvers, explosions digitals, criatures animades, extraterrestres, espies, superherois... I poca broma amb els noms: hi trobem Spielberg, Pixar, Matt Damon, Paul Greengrass, Roland Emmerich, Liam Hemsworth... Hollywood dispara amb canons de gran calibre, però els artillers també són de primera.

Tradicionalment, l'estiu ha estat la temporada alta del cinema nord-americà, el període en què les sales s'omplien més, i els grans estudis reservaven superproduccions taquilleres per a aquest període. Com que nosaltres érem més aficionats a la platja i el terraceo, a buidar les ciutats i omplir la costa, no hi havia pressa per exportar-nos les novetats: solien arribar-nos a la tardor, i a vegades fins i tot per Nadal.

Amb internet, la pirateria i la globalització, tot ha canviat. Un dels mètodes més eficaços per combatre les descàrregues il·legals és l'estrena simultània al màxim nombre de territoris possibles. Com a resultat, tenim una cartellera estiuenca més envaïda que mai per Hollywood, però sense la qualitat de la temporada dels Oscars –la millor, sens dubte–. El que estrenen ara és cinema refrescant, en diuen. Però, malgrat els aires condicionats, continuem preferint les terrasses i les platges.