«Més raons de pes» fa un merescut homenatge col·lectiu a Umpah-Pah

No hi haurà reunió d'Umpah-Pah, com sí va haver-n'hi de Sopa de Cabra per donar suport al seu disc d'homenatge (Podré tornar enrere), també editat per Global, però els autors de Raons de pes (1991), Bamboo Avenue (1992), Bordell (1994), Triquiñuelas al óleo (1994) i La columna de Simeón (1996) han donat el seu vistiplau entusiasta al projecte. Tot i que el títol és un homenatge directe al del primer disc d'Umpah-Pah i el disseny ho és també al de Bamboo Avenue –concretament al de la versió en elapé, que incloïa un divertit diari: The Bol·lingers News–, els 17 temes de Més raons de pes repassen equitativament tota la trajectòria del grup: hi ha 4 cançons de cadascun dels dos primers discos, editats per Salseta, i 4 més de l'últim, La columna de Simeón, colofó de la seva abrupta aventura en el mercat espanyol, de la mà d'una multinacional. De Bordell i Triquiñuelas..., editats simultàniament –un disc en català, l'altre en castellà: fent història–, hi ha 3 i 2 cançons, respectivament. Una cosa unifica tristament els cinc treballs d'Umpah-Pah: actualment estan tots descatalogats i, com diuen a Global, «no es troben ni a l'Emule».

En canvi, hi ha gent que encara conserva la maqueta del grup (Tomahawk, 1990) com una joia familiar, i alguns recorden que van assistir a aquell primer concert que ara commemora el disc, celebrat la tardor del 1989 en una efímera sala gironina anomenada Shock. En canvi, Puntí, autor del disseny del disc, ha preferit dedicar la portada a la plaça Major d'Amer, on Umpah-Pah es va formar, concretament al bar Springsteen. Puntí, ara definitivament Josep i no Adrià, ha estat l'únic membre del grup que ha participat en el disc, amb una versió de Mirall capgirat i fent uns cors a la versió de Shuarma. El disc inclou també una adaptació electrònica del clàssic La catximba interpretada per Xavi Lloses, Gerard Quintana, Mazoni, Miquel Abras, Le Croupier i Rosa Pou.