“Màrius Torres és el poeta de l'esperança lúcida”

Vaig fer una immersió en la vida i obra de Màrius Torres. La idea va sorgir el 2009, l'any anterior al del centenari del poeta. El centenari em va anar molt bé, sabia que es farien molts actes i que podria anar resseguint tots els actes i indrets relacionats amb ell. Abans, havia conegut Margarida Prats durant uns cursets per al professorat de
la Noguera, i ella és una de les grans estudioses de la vida i l'obra de Màrius Torres. Màrius Torres: del poeta al lector és la font d'inspiració del recull dels poemes. Margarida relata fragments de vida, de dies concrets de Màrius Torres. Jo, el que he fet, és convertir-los en material poètic.

Hi he fet una immersió. He anat on ell va anar i on va deixar empremta. I els espais em van captivar molt. Vaig recórrer amb Margarida Prats i Salvador Escudé tots els indrets de Lleida. També Sant Quirze Safaja, el poble on està enterrat, el sanatori de Puig d'Olena, on va passar els darrers anys de la seva vida, i el mas Blanc, al costat del sanatori, on ell, quan estava consumit per la malaltia i necessitava airejar-se del centre, feia algunes estades.

Són poemes meus, personals, a partir de les evocacions dels llocs visitats, però intento posar-hi elements i pistes que suggereixen les preferències del mateix Màrius Torres. A ell li agradaven molt les ombres, la música... Per exemple, ell era un gran melòman, Bach era el seu preferit i evidentment havia de sortir. També la natura, cosa que de fet coincideix plenament amb la meva poesia: vinc de pagès i tot el que és el tema de la terra, de la natura, de la pagesia, són elements bàsics en la meva poesia, i havia de buscar aquest aiguabarreig amb la figura de Màrius Torres.

Jo crec que aquest tema encara s'ha de treballar. Ell va dir que li agradaria ser un poeta llegit el dia de demà. Ho ha aconseguit, però se'l pot valorar encara més. Ell n'era conscient, d'aquesta transcendència, era el seu objectiu. Va estudiar medicina i va exercir un any, just abans de posar-se malalt, i al final de la vida va dir que potser sí que havia valgut la pena i havia estat més útil ser un poeta líric que no pas un metge militaritzat. Malgrat les renúncies i vicissituds que va haver de viure, va ser el gran mestre de l'esperança lúdica. Va saber fer el pas del dolor a la joia a través de la poesia. I això és el que ha fet que la seva poesia tingui un valor universal.

Sí, i si contribueix a difondre més la seva obra, encara millor. La seva poesia va molt més enllà de les experiències personals. Molta gent tendeix a escriure com si fes dietaris personals, i
jo crec que els poetes haurien d'escriure sempre pensant en un receptor universal.

La influència és inevitable. I seguir l'estètica de Torres, que és impressionant, ha fet que jo madurés com a poeta.