cultura
Joan Bofill
Artista
“L'obsedia la glòria, entesa com un instant de plenitud”
Vaig arribar a Roussel a través del particular viatge a l'Alta Mongòlia de Salvador Dalí
A les seves novel·les fa homofonies i crea imatges increïbles, que a l'època van sorprendre molt
Acaba literalment de sortir del forn. Es tracta del documental Raymond Roussel: le jour de Gloire ( lejourdegloire.com ), l'opera prima de l'artista visual i dissenyador Joan Bofill, que tot just engega el seu camí pels festivals de casa i internacionals (el film està en anglès, francès i castellà) i encara no té data de projecció pública. Seguint l'estela del curtmetratge La Hie, Bofill eixampla el seu homenatge a l'excèntric escriptor Raymond Roussel, un viatge d'admiració que l'ha dut a entrevistar-se amb l'escriptor Michel Butor, el pintor Miquel Barceló, l'escriptor Enrique Vila-Matas, el poeta John Ashbery o el professor Hermes Salcedo. En total, sis anys de treball que es cristal·litzen en un documental narrat en primera persona que té un gir final rousselinià.
Com va arribar a Raymond Roussel?
A través del film Impressions de la Haute Mongolie (1976) de Salvador Dalí. El vaig veure de petit i vaig quedar impactat. És un homenatge directe a Raymond Roussel, però Dalí és tan potent que la gent ni es pregunta qui és Roussel.
Què li sedueix de Roussel?
Hi ha l'aspecte biogràfic, perquè va ser un escriptor molt excèntric, immensament ric i que es poleix la fortuna familiar, però també algú que està convençut que és un geni i que serà un escriptor com Juli Verne. Després hi ha les obres que van interessar de seguida els artistes de les avantguardes. A les seves novel·les fa homofonies i crea imatges increïbles, que a l'època van sorprendre molt i que posteriorment, i encara avui, han inspirat a moltíssims artistes de diferents camps. Sobretot m'interessa Roussel com a generador i catalitzador.
Quin vincle hi ha entre Dalí i Roussel?
Dalí sentia un interès enorme per Roussel. Segurament ell el va descobrir a través de Paul Éluard o Foix, ja als anys 20, però això és normal perquè per als surrealistes és com el seu abc. A la seva obra hi ha moltes al·legories i al llit de mort, Pitxot li llegia Impressions d'Àfrica, que sempre tenia a la tauleta de nit.
Per què és un autor tan desconegut encara ara?
Jo estudiava en un col·legi francès de Barcelona i mai em van parlar de Roussel... és un autor rar, que no pertany a cap escola, és un autor únic i incòmode. Es va pagar la publicació de tots els seus llibres, i la gent es reia d'ell. Les seves obres de teatre no tenien gens d'èxit i les crítiques, en general, li feien un mal terrible.
Per què ‘Le jour de Gloire'?
D'una banda perquè la seva mort, que va tenir lloc un 14 de juliol [1933], el dia de la festa nacional de França, sembla escenificada, tot i que abans ja havia fet diversos intents de suïcidi. Després hi ha el tema de la glòria que l'obsedia però, com diu Michel Butor, no s'ha d'entendre només com un reconeixement del públic, que t'aplaudeixin, sinó com un instant de plenitud i un sentiment de benestar immens. Ell va sentir aquesta glòria quan va escriure la seva primera novel·la als 19 anys. I va estar tota la resta de la seva vida intentant recuperar aquesta sensació.
Quina presència ha tingut Roussel a Catalunya?
En el documental, apareix Dalí i Enrique Vila-Matas, però també he parlat amb altres catalans grans coneixedors de Roussel, com ara el filòsof Arnau Puig, el cineasta Albert Serra, el poeta Vicenç Altaió o el pintor Antoni Taulé, casat amb la neboda néta de Roussel, que recentment ha publicat Locus Solus amb traducció al català a càrrec de Joaquim Sala-Sanahuja. Com a dada anecdòtica, resulta que Roussel va comprar un quadre de Joan Miró quan aquest era molt jove i hi ha qui diu que el mateix Miró era un gran admirador d'ell.
Com es va decidir a rodar un documental?
Va ser un repte, perquè mai n'havia fet cap. El meu objectiu era immortalitzar els testimonis d'aquesta època per després poder mostrar la meva conclusió i percepció de Roussel. José Montes-Baquer, el realitzador d'Impressions de la Haute Mongolie, va tenir molt a veure amb la meva decisió de tirar endavant el projecte. La decisió de plantejar el documental com una recerca personal envers aquests personatges va ser suggerida per Joan Marimon, que és coguionista en aquesta història. Així que em vaig decidir a explicar com vaig arribar a Roussel a través del particular viatge a l'Alta Mongòlia de Dalí.
Ha entrevistat moltíssima gent, ja siguin artistes o estudiosos al voltant de Roussel.
Va ser un viatge de descoberta que, a través de Dalí, em va dur a Roussel. Dalí és un símbol molt gran i tenia por que eclipsés la resta. El detonant de la història és el realitzador de televisió José Montes-Baquer, que volia fer una pel·lícula amb Dalí. Aquest li va plantejar, primer, el repte de filmar un bolígraf sobre el qual havia orinat durant un temps. Era una proposta boja! Dalí va buscar suport en entusiastes tècnics que van poder fer un bon treball amb làsers i va quedar satisfet, i va accedir a gravar el film que ja coneixem.
Què representa tota la història del bolígraf?
Planteja un tema que ja trobem a Locus Solus de Roussel: com donar la vida? A Roussel se li acabava de morir la mare, amb qui estava molt lligat, i planteja la possibilitat de tornar a la vida els difunts. Dalí, que era un fanàtic dels microscopis, posa àcid úric en un objecte banal, un bolígraf d'hotel, per produir una mutació i transformar el material. És el miracle de la vida i això era el que l'obsedia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.