Festes
Moià allarga el mite de la cabra d'or
El relat s'inspira en una cabra màgica que confereix una força sobrehumana i que va atorgar la llibertat al poble
La festa s'amplia amb la recreació d'una batalla i la posada en escena d'un nou ball
Quan després de sis anys una proposta s'engrandeix acostuma a voler dir que ha calat. Això és el què li ha passat a Moià amb l'estrambòtica llegenda de la cabra d'or, un animal que confereix virilitat i una força sobrehumana a aquell que la posseeix i que va servir, fa centenars d'anys, perquè la població pogués comprar la seva llibertat, que no és poca cosa. En la seva setena edició, la festa s'allarga un dia més per recrear el mite durant dos llargs dies amb la participació de bona part del poble.
La llegenda s'estructura en dues parts i fa un parell de salts en el temps. Ahir al migdia, i com a novetat, es va poder saber com la miraculosa cabra va acabar a Moià. Segons explica la llegenda, la idea va ser d'un emir de Còrdova, que al segle IX la va enviar a un noble anomenat Aissó per ajudar-lo a guanyar la batalla contra els comtes francs que governaven Catalunya. Els homes d'Aissó esperaven el tresor de l'emir impacients, ja que les tropes franques els estaven arraconant. Però no van tenir temps ni de desembolicar-la. Quan l'estaven descarregant van arribar els francs, que van posar fi a la vida d'Aissó. Mentre l'executaven, però, els seus homes van aconseguir amagar la cabra en un castell proper. L'esperit d'Aissó es cuidaria de vetllar-la per sempre més. Si la cabra no havia pogut ser seva, no seria mai més de ningú.
La recreació es va fer a l'era, en un format d'aquells que permeten que els més petits es vagin amarant de llegenda. No hi va haver espases, sinó globus d'aigua i molta farina.
La cercavila, el plat fort d'avui
Després d'una matinal on no embrutar-se va ser difícil, la festa es va traslladar, ja a la tarda, a la plaça de l'Església, on es va recrear la segona part de la llegenda, en un salt a la història que va fins al 1381. Ja han passat més de 500 anys de l'arribada de la cabra a Moià, però el seu mite continua encara viu. Ara, l'animal està en mans de l'amo del poble, que mana al seu gust. Un rocambolesc casament –entre el Bernat i la Dolça– serà el que acabarà servint per fondre la cabra i transformar-la en unes monedes d'or que permetran que els moianesos puguin comprar la seva llibertat.
Després del casament, la comitiva es va dirigir cap al castell de Clarà, baluard de la cabra, on hi havia programades activitats i concerts.
La llegenda continua avui, amb una cercavila que cada any és més multitudinària i que va del castell fins al centre de la vila, on desenes de persones l'esperen, tant en la passada del matí com en la de la tarda, quan la cabra es torna a passejar pels carrers. A les vuit del vespre s'escenificarà el desenllaç del casament i la gresca acabarà amb un sopar que ahir ja tenia venuts pràcticament tots els tiquets. Durant el dia d'avui també es podrà veure el nou ball que recrea l'ajuda que un grup de moianesos van oferir al Bernat per trobar la famosa cabra i recuperar la seva estimada Dolça.
