municipal
homenatge
El Maresme es reivindica per l'any Puig i Cadafalch
El 2017 farà 150 anys del naixement i 100 del nomenament com a president de la Mancomunitat
Mataró vol liderar l'homenatge i hi ha convidat Canet, Argentona i Òrrius
L'any 2017 es commemorarà el 150è aniversari del naixement d'un dels mataronins amb més projecte internacional, l'arquitecte i polític, Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1876-Barcelona 1956). És un any que també coincideix amb el centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya, en substitució d'Enric Prat de la Riba, dues fites que la capital del Maresme vol aprofitar per celebrar com es mereixen, conscient del ressò d'aquesta figura, poc coneguda pel gran públic, i fer-ho amb la Generalitat i la Diputació amb l'objectiu de reivindicar la seva obra i història.
El regidor de Cultura, Joaquim Fernàndez (CiU), explica que per tal de preparar l'homenatge s'ha creat una comissió ciutadana. “Allò que està prenent més força és la necessitat de fer més popular el personatge”, destaca Fernàndez, que tot i no voler avançar cap detall del programa d'actes sí que admet que l'ànim és “poder arribar a tothom” amb tot un seguit de material que s'està elaborant conjuntament amb el Moviment Educatiu del Maresme i el Centre de Recursos Pedagògics per a les escoles i els instituts. A més, la intenció és poder tancar l'any amb l'edició d'un llibre commemoratiu del que segurament és el mataroní més il·lustre de la ciutat.
La doble efemèride també tindrà un paper destacat tant en els guardons que porten el nom de qui va projectar la Casa Ametller i la casa de les Puntes de Barcelona com en les 48 hores Open, dues cites culturals que, d'una banda, premien la recuperació d'obres patrimonials i, de l'altra, reivindiquen l'arquitectura de la ciutat. A Mataró no s'ha volgut quedar sols en aquesta celebració i han convidar tres ajuntaments més de la comarca que mantenen una estreta relació amb Puig i Cadafalch. Es tracta d'Argentona, Òrrius i Canet de Mar.
Com Mataró, Argentona no vol desaprofitar l'oportunitat de posar en relleu el llegat que conserva de l'arquitecte al municipi. En aquest sentit, i tal com va comentar el regidor de Patrimoni, Àngel Puig (ICV), la vila també forma part de la comissió creada per diversos municipis del Maresme que ha de definir les principals activitats que s'hi faran. Malgrat això, Puig va lamentar que el Departament de Cultura de la Generalitat no els hagués convidat a la reunió per parlar d'aquest programa i que només hi hagués cridat Mataró. “Argentona forma part de la comissió i s'hauria de comptar amb nosaltres de cara a futures trobades”, va manifestar.
Un dels atractius que hi aportarà serà la casa d'estiueig que Puig i Cadafalch s'hi va fer construir i de la qual ara s'està acabant la primera fase de la rehabilitació. Tot i que l'Ajuntament ja ha rebut 127.000 euros perquè arrenqui la segona fase, en el consistori han alertat que encara estan pendents del compromís d'ajuda econòmica que el conseller de Cultura, Santi Vila, va anunciar al març durant una visita que va fer a les obres del casal.
Per la seva banda, Òrrius ja ha donat a conèixer un acte que es farà al municipi aquest octubre. Serà una conferència i un col·loqui posterior que tindrà com a ponent l'escultor Manuel Cusachs. Canet de Mar també es mostra disposada a organitzar algun esdeveniment –tot i que en l'Ajuntament admeten que el programa encara està per definir– i organitzar-lo en un indrets on Puig i Cadafalch hi va deixar la seva empremta.
LES FRASES
Una de les joies del modernisme
La ciutat on va néixer Puig i Cadafalch manté un destacat patrimoni, sobretot dels primers anys de l'arquitecte. El Saló de Sessions de l'Ajuntament, la seva casa natal –situada al Carreró, número 39– el mercat del Rengle a la plaça Gran, la botiga La Confianza, la Casa Parera o l'edifici de la Beneficència, són alguns dels immobles que tenen el seu segell personal. Però n'hi ha un que destaca de la resta: la casa Coll i Regàs del carrer Argentona, que pertany a la Fundació Iluro i que en aquests moments es troba en procés de rehabilitació. L'immoble es va construir l'any 1898 per encàrrec de l'empresari tèxtil Joaquim Coll i Regàs. A la façana, hi destaca la tribuna d'estil gòtic amb columnes helicoïdals i el treball escultòric d'Eusebi Arnau, com ara la figura de la filosa que sobresurt al capdamunt de la porta d'entrada. Tot i que els experts asseguren que no té cap element perquè sigui catalogada, la casa natal de l'arquitecte continua a la venda. Malgrat que l'entitat local Amics de Puig i Cadafalch reivindiquen l'adquisició de la finca per situar-hi un centre d'interpretació, l'Ajuntament no descarta una possible preservació per la seva importància històrica.
A la plaça de Vendre s'hi va fer construir la casa d'estiueig
Argentona també té força patrimoni de Puig i Cadafalch per mostrar. Sense anar més lluny, una de les joies de la corona no és altra que la casa d'estiueig que l'arquitecte s'hi va fer construir, situada a la plaça de Vendre, en ple centre del municipi. Actualment, però, aquest immoble –declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN)– es troba tancat al públic, ja que s'hi estan duent a terme unes profundes i costoses obres de rehabilitació a causa del seu mal estat. De fet, tot just ara s'està a punt de completar-ne la primera fase, que ha consistit a reparar tota la coberta de l'immoble i la terrassa del primer pis. L'objectiu del consistori és poder fer-la visitable de cara a l'octubre de l'any que ve, però abans s'ha de fer i acabar la segona fase dels treballs. Paral·lelament, l'Ajuntament també vol posar reivindicar les 200 plaques de vidre –fotos de l'època de Puig i Cadafalch– que s'han trobat dins la casa. Després de digitalitzar-les, la intenció del consistori és poder-les projectar al Saló de Pedra amb una pantalla gran. A més, el patrimoni de l'arquitecte es completa amb la porta de la masia de Can Calopa i la casa de Can Garí, on l'Ajuntament vol iniciar converses amb la propietat per fer-la visitable.
Una masia que Puig i Cadafalch va reformar a l'entrada del poble
El llegat de Puig i Cadafalch a Òrrius es concentra bàsicament a la masia coneguda com a Can Blanc, situada a l'entrada del municipi. L'interior d'aquest immoble va ser reformat per l'arquitecte i va ser propietat de la seva família fins que se la va vendre a un constructor local. Segons l'Ajuntament, actualment la masia està dividia en 5 habitatges que estan pendents de ser llogats o venuts. El que sí que es conserva són els exteriors, incloent-hi el rellotge de sol.
El primer conjunt industrial projectat per l'arquitecte
El primer conjunt industrial que va projectar l'arquitecte va ser la fàbrica Carbonell, edificada el 1899 per a la Societat Carbonell i Susanna. Tot i el seu estat de conservació, l'edifici central, destinat a la maquinària de vapor, s'erigeix en un dels millors exemples del modernisme industrial. D'altra banda, el 1914 també va dissenyar el restaurant que encara està en servei del santuari de la Misericòrdia, però també l'alberg i els jardins que l'envolten.
Un home polifacètic
Josep Puig i Cadafalch va tenir una intensa carrera política i social i va pertànyer a la segona generació d'autors modernistes. Home polifacètic, va destacar en el camp de l'arquitectura, però també en l'arqueologia, la història, l'art i el periodisme. En el seu vessant polític, va ser cofundador de la Lliga Regionalista i regidor d'aquesta formació a l'Ajuntament de Barcelona, diputat a les Corts de Madrid, diputat provincial i, finalment elegit president de la Mancomunitat de Catalunya. Puig i Cadafalch potser és més conegut com a historiador de l'art que com a arquitecte en cercles acadèmics i, especialment, a l'estranger. Va desenvolupar les bases fonamentals per a l'estudi de l'art antic i medieval català i es va distingir per la seva participació directa en la política de conservació i restauració del patrimoni català. Sens dubte aquests coneixements van influir a la seva obra d'arquitecte en què destaquen, entre d'altres, la casa Coll i Regàs de Mataró, la casa Ametller i de les Punxes de Barcelona i les Caves Codorniu.