Kandace Springs celeste

Ha nascut una estrella? Sens dubte. I ho ha fet des de la formació, des de l'estil. Un pot tancar els ulls i deixar-se acariciar per la veu de vellut de Kandace Springs. En algun moment em vaig sentir en un somni soul, en altres en una moderna hereva de Karen Carpenter, la malaguanyada cantant dels Carpenters. En altres moments em vaig sentir al costat de les vocalistes de Burt Bacharach. En fi, un so celestial per a una veu de sempre i, alhora, moderna i renovadora.

És un bon moment per a les vocalistes. Mentre el jazz instrumental lluita per la supervivència, les cantants d'aquest estil triomfen. No resulta estrany que una veu càlida i corprenedora en arribi a través del catàleg Blue Note. Pianista de formació i acompanyada d'una banda de virtuosos, Kandace Springs debuta amb un disc que no serà obviable en el futur. Diríem que ha anat pas a pas fins aconseguir un treball rodó, que fa de ben escoltar, ple de detalls provinents del jazz, del blues, del country del soul, la matèria primera d'on li surt la inspiració.

Nascuda a Nashville, la capital de la música country, Kandace segueix, segons pròpies declaracions, el fil de Billie Holiday, Ella Fitzgerald, Nina Simone, Roberta Flack i Norah Jones, tot i que no les imita gens. En comptes d'això, deixa que les seves cançons toquin el soul, el jazz i el pop mentre els transforma i fa seus cap a un estil personal, que li surt de manera natural, sense abusar-ne: “Els artistes que em van inspirar sonaven de manera tan natural, que han estat els que m'han marcat el camí per trobar el meu propi so.” El seu recorregut no ha estat fàcil perquè va presentar un primer EP el 2014, més pròxim al rap, i debuta amb 27 anys perquè els seus pares van frenar la seva intenció de buscar-se la vida en el món de la música. El seu pare li va recomanar formar-se i treballar. Ho va fer en un hotel, on a les nits aprofitava per tocar el piano i cantar per als hostes. Després de parlar amb els productors Carl Sturken i Evan Rogers, Springs va decidir abandonar el hip hop i l'ona de Rihanna i Nicki Minaj per buscar un “so més espaiós”, que la tornés al jazz sense oblidar el country de la seva ciutat natal. Les noves provatures van arribar fins a Prince, que va sentir la versió que Springs feia del Stay with me de Sam Smith. Prince la va convidar a participar en el trentè aniversari de Purple rain: “Ell em va encoratjar abans que gravés el disc, especialment mentre estava investigant quin havia de ser el meu so. Prince em va aconsellar que havia de fer el que sortís de dintre meu.”

Els productors van recomanar que portés a l'estudi el productor Larry Klein, que havia treballat amb Lizz Wright, Melody Gardot i els clàssics Joni Mitchell i Herbie Hancock. Per a la gravació de Soul eyes van reunir una banda d'instrumentistes de primera, alguns dels quals van participar en la composició amb Springs. Integrada pel trompetista Terence Blanchard –genial al tema que dóna títol al disc–, els guitarristes Dean Parks i Jesse Harris, el bateria Vinnie Colaiuta, l'orgue de Pete Kuzma, el baixista Dan Lutz i el percussionista Pete Korpela, la banda aconseguix dur Kandace al cel.