Fira d'agost d'un bell estiu

No puc evitar aportar la meva postal d'estiu amb els vells relats de Cesare Pavese, El bell estiu i Fira d'agost, que va publicar Edicions 62, el primer fa cinquanta anys. Tampoc no he pogut evitar mirant les postals, concretament la que hi surt Kathleen Turner, recordar el director del diari l'estiu del 1989, Albert Viladot –li agradava molt–, que ens empaitava perquè donéssim forma al nou suplement que vam preparar aquell estiu amb l'Avel·lí Artís i la Marga Moreno. Les coses han canviat, els llibres ja no són tan decisius com aleshores i el país ens ha dut més cap als espectacles i la gastronomia. Què hi farem!

Els resistents, però, mantenim la nostra bandera en la cultura, la que diferencia en exclusiva el nostre país de la cultura que intenta destruir-nos, ens margina o ens contempla com si fóssim menors. L'estat plurinacional que s'augurava ha fracassat estrepitosament i ara alguns intenten reparar el gerro. Les coses han quedat prou clares i veig difícil que ningú mogui peça i sigui capaç de canviar els seus hàbits i tendències prepotents. Hi ha un fenomen, però, que es manifesta de manera eloqüent, el de l'agressor que pretén ser la víctima, allò que a Neymar fa que li donin més cops de peu dels que provoca de manera reiterada, si em perdonen aquesta comparació desgraciada.

En fi, tornem a Pavese, aquests dies en què lamentem la desaparició de Víctor Mora, i de Giovanni Nadiani (pàgina 13), vells coneguts d'aquest suplement. No estaria malament que els símbols de la societat fossin escriptors de la vàlua de Pavese, Mora i Nadiani, dels quals nosaltres en tenim un bon grapat. Vindrà la mort i tindrà els teus ulls? Miro el mar des del passeig de s'Agaró i el seu record em reconforta la pèrdua.

Fa 50 anys que Edicions 62 va publicar Cesare Pavese