Un músic i home bo

Sirés, que era home de pau i que fins i tot va viure i morir portant sempre a sobre el carnet d’identitat amb la data de naixement errònia, no es va queixar mai ni en va fer cap referència. Ha estat ara, a començaments d’estiu, que, suposadament amb tota la bona fe del món, una d’aquestes persones que escriuen i pengen fotografies o les comparteixen d’altres habituals de les xarxes socials, va descobrir, mostrant la còpia del DNI, que Sirés no havia nascut el 1898, sinó el 1897.

En el decurs de tants anys, articles i reportatges, així com el llibre que es va editar en commemoració, precisament, del centenari del seu naixement, el 1998, estaven en fora de joc?

Les planes segellades del registre civil de Begur ens demostren que Sirés, tal com s’havia explicat sempre, va néixer a Begur el 14 (i no el dia 13, tal com figura en algun arxiu d’internet) d’abril de 1898. El motiu pel qual el magnífic músic, compositor i pedagog no havia dit res de l’error en el DNI no el sabrem mai, perquè ell, i només ell, ens ho hauria pogut explicar, en cas que ho hagués volgut fer, és clar. Però sí que, d’una vegada per totes, com a mínim, ja no s’hauria de caure més en l’error ni de la data de naixement ni de la mort, tal com també es pot veure en l’anotació al marge esquerra del full del registre civil, que el mestre ens va deixar el 7 de novembre de 1971, a Palafrugell.

Sap greu escoltar o llegir, encara, que Sirés va morir el 1973. I que això es digui a l’escenari de la cantada d’havaneres de Calella, en el que era la seva cinquantena edició i enregistrat per les càmeres de TV3, és un error de grans dimensions sobretot tenint en compte que són dades que ja queden per a l’arxiu i pronunciades per persones que suposadament han d’estar al corrent i preparades per a la feina. Perquè llavors passarà com amb el DNI, llevat que, com en aquest cas, algú torni aportar el full del registre civil que ho aclareixi.

És ben contradictori que amb aquell home pacífic que no volia gresca ni es ficava mai en cap enrenou, no es tingui prou cura a l’hora de fer cinc cèntims de fets puntuals, importants, de la seva vida.

L’any 1933 Sirés va entrar a formar part de la Cobla Orquestra La Principal de Palafrugell en la qual s’hi va estar fins a primers del 1940 que amb altres músiques de Palafrugell i rodalies va ser cofundador de la Cobla Orquestra Primavera, la formació musical en la qual va tocar fins que es va retirar. I cal recordar que l’any 1918 Sirés havia anat a Cuba per intentar fer fortuna, i allà va conèixer una noia que es deia Ofèlia, de la qual es va enamorar. Sirés va emmalaltir i va tornar a Begur. Recordant la seva cubanita, el 1924 escriu La gaviota, tot i que no la va publicar fins al 1928. A petició del cantant palafrugellenc Lluís Heras, el 1961 el mateix Sirés va traduir la lletra i es va convertir en La gavina que es canta arreu del món.