Sumptuositat barroca

La vila de Piera disposa d'un gran nombre d'edificis de gran interès arquitectònic, però potser d'entre tots el que més sobresurt és la Casa Sastre, un espectacular edifici construït en la primera meitat del segle XVIII que destaca per les seves dimensions i per la seva façana plena d'impressionants esgrafiats setcentistes totalment refets per l'artista Ferran Serra i Sala l'any 1943 i que estan considerats com uns dels més valuosos del país.

L'edifici el va fer construir entre el 1702 i el 1728 Jeroni Sastre i Rovira, que va ser notari borbònic i escrivà major de la Superintendència de Catalunya, tal com es pot llegir a la llinda d'una de les portes de la casa, que va fer instal·lar Jeroni Sastre i Pascual en honor del seu pare. A l'època, va ser l'edifici més notori i luxós que es va construir a la vila quan aquesta va començar a créixer més enllà de les muralles. Piera arribava a l'inici del segle XVIII com una localitat que havia anat creixent a poc a poc per sortir de la crisi baixmedieval, però no va ser fins ben entrat aquell segle que va experimentar una veritable embranzida econòmica. La Guerra de Successió va tocar de ple la vila i, tot i caure en mans felipistes el 1713, va continuar havent-hi combats fins a finals de l'any següent. Però, un cop acabat el conflicte, la prosperitat econòmica va arribar amb el cultiu de la vinya, de la qual es va doblar el terreny conreat.

En aquest context de bonança es va construir la Casa Sastre, un dels principals exemples d'arquitectura barroca civil catalana de caràcter rural, influïda per la sumptuositat de la moda borbònica. És un dels nombrosos edificis que es van anar construint al voltant de l'eix del camí ral, formant un carrer d'uns dos quilòmetres de longitud que encara avui és la columna vertebral de la trama urbana pierenca. Però d'entre tots els edificis que es van anar aixecant, la Casa Sastre va ser el més sumptuós. Fins i tot es diu que en una de les cambres de la casa es va hostatjar el monarca Carles III d'Espanya durant la visita que va fer a la vila el 1759. Per tant, es tractava d'una casa digna d'un rei.

Ben segur, l'edifici va impressionar la població local de l'època, ja que a vista de carrer destaca la seva allargada façana. Però l'interior tampoc queda curt: l'edifici es va projectar de cara a migdia per tal que el sol hi toqués més hores al dia. És en aquesta direcció cap a on estan encarades les principals estances de la casa, que s'obren a un pati amb porxades, solàrium i jardí. Per la seva banda, les estances secundàries són les que donaven al carrer. Pel que fa a l'estructura dels pisos, seguia el model de l'època, amb una planta baixa per als cellers i les cotxeres, una primera planta amb els espais nobles i una segona amb estances per al servei. Però, per sobre de tot, l'element més característic de la casa com es conserva actualment són els esgrafiats fets pel dibuixant i escultor Ferran Serra i Sala (conegut amb el nom artístic de Ferdinandus Serra) a mitjan segle XX. S'hi representen diferents oficis artesanals, alguns dels quals estan relacionats amb la mateixa casa o amb la vila de Piera. Per exemple, en un apareix un sastre, en clara al·lusió al cognom de la nissaga familiar que va construir l'edifici. També hi ha una filadora, que fa referència a una jove Montserrat Castell de Pons i Piera, la filla gran de la casa; i un terrissaire, un ofici fortament arrelat a la localitat. Les imatges d'un forner, un pintor, un músic o un escultor (en què Serra va aprofitar per autoretratar-se) completen una façana que serveix d'homenatge al món dels artesans. A Piera es poden trobar altres esgrafiats de Serra i Sala: a cal Pepus de la Llorença (1933) i a ca la Pentinadora (1943).