Troben al dolmen de la Llosa un corredor d'accés

La segona campanya d'excavacions al dolmen de la Llosa de Bescaran ha permès que els arqueòlegs descobreixin un corredor d'accés a la cambra sepulcral, una troballa inèdita en aquests monuments megalítics del Pirineu, però que es troben al País Basc i a l'Empordà. El director de l'empresa que ha fet l'excavació, ReGiraRocs, Gerard Remolins, ha assenyalat que “al Pirineu no tenim coneixement de cap altre dolmen amb un corredor d'accés, tot i que la major part d'aquests monuments estan per excavar”. Remolins ha explicat que el corredor segurament era de petites dimensions i de poca alçada, cosa que obligava a accedir-hi de genolls i que servia d'accés a la cambra funerària on s'anaven enterrant els difunts. Així mateix ha explicat: “La seva bellesa és en el mateix jaciment, en les grans pedres que conformen el cromlec i que separen l'espai funerari de l'espai dedicat a la vida quotidiana de la comunitat.” “L'Alt Urgell és la segona comarca amb més monuments megalítics de Catalunya, tot i que la major part encara s'han d'identificar i d'excavar”, ha lamentat Remolins.

ReGiraRocs és una empresa privada que es dedica a projectes de recerca i conservació del patrimoni cultural i natural del Pirineu. Amb els guanys de l'any, explica Remolins, destinen part dels beneficis a desenvolupar projectes que interessin de manera personal als diferents membres de l'empresa i que reportin un benefici per al territori. En la campanya d'enguany hi han participat unes 25 persones voluntàriament que han anat passant per l'excavació per ajudar en les tasques de recuperació del monument. Remolins ha manifestat: “Volem donar un altre enfocament als projectes científics, implicar-hi tots els agents del territori i que la gent conegui la nostra feina”.

El dolmen de la Llosa és una estructura de fa uns 5.000 anys, al neolític mitjà. L'arqueòleg explica que en aquesta època les comunitats creen aquestes estructures funeràries, fetes amb grans pedres, en les quals enterren els morts de la comunitat de manera reiterada. S'enterraven amb aixovars, ofrenes i objectes que acompanyaven els individus. Remolins assenyala: “No es coneix si s'hi enterrava tota la comunitat o els personatges més destacats.”

Durant l'excavació s'han trobat petites restes que “es troben normalment” dins els monuments megalítics, explica Remolins. Ossos i fragments d'ossos, els aixovars, vasos ceràmics, elements d'os treballat, trossos d'ornaments de petxina que i fragments de bronze. Remolins ha destacat que “el bronze era un material molt escadusser, més un element de prestigi al principi que un element d'ús quotidià”.

Els últims dies de treball es dediquen a desbrossar l'espai i condicionar-lo per fer-lo visitable. A l'entitat municipal descentralitzada de Bescaran tenen interès a potenciar el jaciment de la Llosa, que es podria senyalitzar. També es desenvoluparan tríptics explicant l'itinerari d'accés al dolmen i narrant la història i els resultats de la intervenció.