El drama d’un positiu
El risc de contagi complica encara més les produccions ambicioses, com la de ‘Les tres germanes’ al Lliure, ja afectades per la limitació de públic
La notícia va córrer com la pólvora, dijous. S’anul·laven les nou darreres funcions (del 8 al 17 de gener) de Les tres germanes, a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, perquè s’havia detectat un cas positiu de Covid entre el repartiment. Això obligava a confinar tot el grup bombolla (instal·lada entre els vidres de la proposta escènica). Unes 2.500 persones que tenien l’entrada comprada es van haver de conformar amb la versió online que el Lliure (igual que el TNC) prepara per a situacions com aquesta. I que està disponible fins a final de temporada.
Avui és complicat programar funcions amb un gran repartiment –hi ha excepcions, com La jaula de las locas, al Tívoli; L’Hèroe, al TNC; Les tres germanes, i La traviata, al Liceu–, perquè és pràcticament impossible recuperar el cost de cada funció per culpa de la limitació de l’aforament. Ara, a més, es comprova que com més nombrós sigui l’equip artístic, més probabilitats hi ha que hi aparegui un positiu o un contacte directe d’un positiu que obliguin a un confinament absolut. La producció d’El Terrat, L’èxit de la temporada, s’afegeix als que assumeixen el risc. Mercè Puy, responsable de l’àrea de teatre d’El Terrat, confia que el confinament municipal no s’allargui més dels deu dies previstos. Necessiten que pugui arribar públic de fora de Barcelona al teatre de la Gran Via.
El comportament exemplar dels teatres manté l’eslògan #laculturaéssegura. També la responsabilitat que assumeixen els actors. Al Lliure, va ser l’artista qui va avisar de la simptomatologia el teatre, el qual va activar els protocols fins a la cancel·lació immediata. Les infeccions es produeixen fora dels teatres i tallar d’arrel les produccions evita contagis entre els equips artístics. De fet, les produccions privades (de mitjà format) han entrat als teatres confiant que es passi de fase i s’arribi al 70% d’aforament. Fins llavors, difícilment serà rendible. Compten amb l’ajut públic, que els compensa un 16% de taquilla (si arriben al límit del 50%). Andreu Buenafuente qualificava de “miracle laic” que s’arribi a estrenar aquesta producció, que celebra els 30 anys de la productora.
El del Lliure ha estat el cas més sonat, però no pas el primer. També van haver de reprogramar funcions els de T’estimo si he begut perquè hi va haver contactes amb el virus en les funcions previstes al Temporada Alta. Gràcies al fet que el festival va allargar dates (per poder donar marge a funcions que havien quedat prohibides pel tancament de teatres del mes d’octubre) es va trobar una oportunitat per reprogramar una comèdia amb textos d’Empar Moliner que arribarà a la tardor al Poliorama, en principi. També les funcions de Flou papagayo (previstes al Circ d’ara mateix del Mercat de les Flors de fa uns dies) es van haver de suspendre per un cas de coronavirus, segons ha pogut saber aquest diari. Per evitar contagis, s’han pres mesures dràstiques. Els de Mal Pelo, per exemple, es van autoconfinar a la seva residència artística, L’Animal a l’Esquena, per crear Inventions (programada al Grec i posteriorment al Temporada Alta).
Mi nombre es alguien y cualquiera, que obria la temporada al Lliure, va tenir temps de refer el seu format en aparèixer un actor que havia tingut contacte amb un positiu. No van tenir tanta sort a Suite toc núm. 6, de Les Impuxibles, que va haver d’aturar les funcions per la mateixa situació: era impossible substituir la persona que havia estat en contacte amb un positiu.
El musical amb el repartiment més extens d’Europa
Jordi Sellas, productor de La jaula de las locas, explica a aquest diari que els seus socis holandesos han confirmat que el muntatge del Tívoli, amb 75 persones entre actors, músics i tècnics, és la producció de musical amb el repartiment més extens d’Europa. Per evitar contagis, han establert tres grups (actors, tècnics i músics), amb circuits diferents. Cada dimecres, fan proves PCR per confirmar que tots són negatius.
Com que la producció inicial ja està coberta, han decidit mantenir activa la companyia confiant que es podrà reprendre la gira estatal els propers mesos. Només s’aspira a cobrir els sous de tothom, que no s’han rebaixat. Sí que s’ha negociat reduir el lloguer de la sala i de l’equip tècnic. “Si no hi hagués La jaula, no en farien res”, de la sala, perquè ningú la llogaria, sentencia Sellas.