Música

Joina torna a casa

La cantant altempordanesa llançarà el 5 de febrer ‘Òrbita 9.18’, un disc conceptual amb tres episodis

Pianista clàssica, Joina s’aproxima a les músiques urbanes amb una sensibilitat molt especial

“Vaig canviant amb el temps i per això aquest disc està escrit des d’un lloc vital diferent, amb una altra intenció que el primer”, explica Joina Canyet (Biure, 1996), artísticament només Joina, sobre el seu segon disc, Òrbita 9.18, que Microscopi publicarà el 5 de febrer i potser una de les grans sorpreses de la música catalana per al nou any. Música urbana –entre el rap, el pop i el R&B–, amb una sensibilitat molt especial.

Joina va debutar el 2018 amb Companyes, “un disc molt centrat en les dones i el feminisme, amb una mirada crítica i reivindicativa que tenia moltes ganes de compartir a l’escenari amb altres dones”, com recorda ella. Per això, en aquell moment i durant els dos anys que va durar la gira de Companyes, fins al setembre passat, la seva banda estava formada íntegrament per dones instrumentistes. En aquest nou treball, produït al seu estudi maresmenc per Kquimi Saigi i Arnau Figueres –gairebé en paral·lel a la gravació al mateix estudi del disc de Stay Homas–, Joina estrena un nou concepte sonor i també una nova banda: Abril Saurí, bateria; Sebastià Gris, guitarra, i Kevin Díaz, teclats i sintetitzadors.

A Òrbita 9.18, Joina ha fet “una mirada endins, per tractar temes com ara la vulnerabilitat i el pas del temps”, en un àlbum conceptual en què els onze temes estan repartits en tres grans blocs o episodis: L’Episodi I (nonhome) “parla des del present sobre la manca de casa, metafòricament parlant”, explica; l’Episodi II (pastorale) és “un viatge al passat, un retorn als orígens, a l’Empordà, amb una perspectiva nostàlgica”, i l’Episodi III (out of time) es presenta com “una mirada al futur, amb referència a les presses amb què vivim: sempre anem fora de temps, i així és com em sentia jo just abans del confinament de la primavera passada, que em va anar bé per tenir una mica de tranquil·litat i sobretot temps per a mi i per fer aquest disc”. En un moment en què el single és el rei del consum musical per internet, Joina aposta per un àlbum conceptual: “M’agrada molt pensar en projectes que tenen una continuïtat i un vincle entre les diferents parts. Així funciona el meu cap.” Per als concerts d’aquesta gira també prepara un espectacle en tres parts o actes, com si fos una obra de teatre. El CD es presenta dins d’un fanzine, amb “la narrativa de l’àlbum i fotos”, concebut pel seu equip d’imatge i disseny: Rosa Borrell i Paula Garcia.

Per ara s’han llançat dos singles d’avançament: Chapter II , que correspon a l’Episodi I, i Últim glop, de l’Episodi II. En aquest disc, Joina combina el català amb l’anglès –de vegades en el mateix tema–, aquest últim idioma en menys proporció.

Llicenciada en piano clàssic a l’Esmuc –per al projecte final va triar una sonata de la compositora sueca Laura Valborg Aulin (1860-1928)–, Joina toca també aquest instrument tant en el disc com en directe, i no descarta impulsar algun projecte per a piano sol més endavant.

Les primeres presentacions d’Òrbita 9.18 tindran lloc a l’auditori del Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona el 13 de febrer i a l’ Auditori de Girona el 13 de març.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.