Òpera bufa en viu i, ara, en línia

L’Òpera de Cambra de Barcelona i els Amics de l’Òpera de Sarrià rescaten els dos títols que no es van poder representar la temporada passada pel tancament dels teatres. S’obrirà divendres (fins diumenge), però amb una alta producció: l’òpera bufa Serva padrona, un títol estimat pels socis de l’entitat, que ara comptarà amb l’orquestra al fossat. Es farà al Teatre de Sarrià i, la sessió de diumenge s’oferirà en streaming per poder oferir-la als socis i espectadors de fora del municipi o que pateixen per fer massa vida social que els pugui contagiar. Tot i així, segons remarquen des de la sala, la cultura és segura i s’estan respectant tots els requeriments de Sanitat. I amb el 50% màxim d’aforament.

Xevi Dorca, director escènic de Serva padrona, hi ha volgut donar un aire surrealista i que l’espai escènic es vagi transformant a mesura que avança l’òpera Els dos intèrprets, Serena Sáenz i Carles Pachón, han entrat en l’aposta i això garanteix un moviment constant i a frescor i agilitat a l’escena. En aquest joc de flirteig, s’insinua que Cupido ha deixat de tenir cap funció perquè sembla que les estratègies d’enamorament les propicia la serventa, Serpina.

Els altres dos títols de la temporada són La ópera de cuatro notas, de Tom Johnson, en una traducció i adaptació de Paco Mir (20 i 21 de març), i L’occasione fa il ladro, amb la versió orquestral que demana Rossini, amb l’Orquestra Barcelona Concertante, sota la direcció musical d’Assunto Nese i l’escènica d’Anna Ponces (14 al 16 de maig). La peça de Rossini tindrà més vida perquè s’integrarà a la temporada que Òpera de Cambra de Barcelona ha programat al Romea al mes de juny.

Pel que fa a La ópera de cuatro notas, és un títol que el director i membre de Tricicle ja va estrenar a Madrid fa unes temporades. I que va oferir al Teatre de Sarrià després de comprovar que responia a un mateix perfil d’espectacle. Aquesta òpera contemporània, escrita per ser interpretada originàriament al piano, enfronta els egos de dos cantants d’òpera. Es juga amb un minimalisme musical expressiu i satíric que converteix la sonoritat de les quatre notes en tot un espectre ampli estètic i emocional.

La proposta de Ponces a L’occasione fa il ladro, de Pergolesi, és que l’òpera ressoni actual i interpel·li el públic. El repte és que la partitura de Rossini, que permet el lluïment dels intèrprets, no ofegui l’humor que dispara la peça amb un quadre de continus equívocs amb aire de thriller.