La restauració de les tombes reials de Santes Creus aporta dades fins ara desconegudes
Va ser el rei Jaume I i no pas el seu fill, com relatava fins ara la historiografia tradicional catalana, qui va disposar l'any 1254 que el seu primogènit Pere fos enterrat al monestir de Santes Creus. La recerca documental que s'ha fet durant l'estudi, i posterior a la restauració de les tombes reials de Santes Creus, ha revelat aquesta i altres dades desconegudes, com ara que el sepulcre de Pere II el Gran, l'únic que no ha estat profanat, manté intacta des del 1307 la decoració pictòrica, una de les primeres obres catalanes en què es va usar la pintura a l'oli. «La intervenció que s'ha fet és excepcional a Europa», va explicar ahir, a Santes Creus, Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, que va anunciar la idea d'integrar el conjunt a la ruta de panteons reials. El de Pere el Gran va ser planificat pel rei Jaume II el Just entre el 1291 i el 1316 per acollir les despulles del seu pare, que havia estat enterrat en un sepulcre provisional proper a l'actual. També han estat restaurats el mausoleu doble de Jaume II el Just i Blanca d'Anjou –molt degradat–, i la làpida i tomba de l'almirall Roger de Llúria. L'operació, que s'ha quantificat en 700.000 euros i que inclou l'estudi de les restes òssies, «obre grans expectatives», segons els historiadors. A la tardor es disposarà de les primeres publicacions científiques, que donaran detalls de l'ADN dels monarques i en què es farà una reconstrucció facial.