Opinió
La millor recepta, la cultura
L’estudi sobre la situació de les indústries creatives i culturals a Europa abans i després de la Covid-19 elaborat per Ernst & Young (EY) i publicat al gener ens convida a fer algunes reflexions que van més enllà de l’ara i l’aquí i interpel·la tant els responsables de les polítiques culturals públiques i privades europees com tots els agents de la cadena de valor que vinculem a la cultura. La seva rellevància se sustenta en bona mesura en el prestigi dels impulsors de l’encàrrec, l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors, la GESAC. Formada per 32 societats d’autors, representa i defensa els drets de més d’un milió de persones creadores dels àmbits de la música, la literatura, la dramatúrgia, les arts visuals i el cinema, entre d’altres.
El primer repte marcat pels experts és el del finançament. En aquest sentit, des de Catalunya apuntem les nostres pròpies receptes. Cal proporcionar un finançament públic massiu i promoure la inversió privada en les empreses creatives, les associacions i organitzacions sense ànim de lucre, els emprenedors i els artistes. Són accions indispensables per accelerar la recuperació i la transformació del sector cultural.
En som ben conscients, com hem pogut comprovar fa uns dies en el lliurament dels premis Impulsa i del nou guardó Empresa Cultura que promou la Fundació Catalunya Cultura i que clarament s’alineen en aquesta direcció. Igualment, com a Govern, la defensa sense pal·liatius de l’obtenció del 2% del pressupost de la Generalitat destinat a la cultura s’ha traduït en un acord parlamentari subscrit per part de totes les forces polítiques a iniciativa del propi Departament de Cultura, sabedors de fins a quin punt la pandèmia ha impactat en el teixit cultural i associatiu català. Amb tot, l’increment pressupostari s’ha d’acompanyar de la implementació progressiva però sòlida i sense pal·liatius de mesures que dignifiquin les condicions laborals dels i les treballadores de la cultura, en tots els seus vessants i estrats.
L’estudi d’EY també assenyala la necessitat de promoure l’oferta cultural diversificada en el marc de la UE, assegurant així un context sòlid que permeti el desenvolupament de la inversió privada que acabi revertint en la distribució dels projectes, la seva rendibilitat i, especialment rellevant en el cas català, garanteixi uns ingressos adequats –quan no directament dignes– per als creadors. Sigui com sigui, la cultura es presenta com una oportunitat de sortida de la crisi sistèmica, que és també de valors i de model, ocasionada per la Covid-19. Ho manifestava aquesta setmana en constatar que el Govern ha inclòs fins a quatre projectes culturals en la proposta d’iniciatives catalanes candidates a obtenir recursos del fons europeu de recuperació econòmica Next Generation.
Són projectes que exigeixen la col·laboració del màxim nombre d’agents possible i una mirada transformadora i de futur per al país: Catalunya, motor de la innovació audiovisual i dels videojocs del sud d’Europa; Impuls del medi natural i les àrees rurals; Hub d’IA i tecnologies de la llengua, motor per a les empreses i Urban Tech Hubs. Aquestes iniciatives excel·lents només es faran realitat si estimem la cultura i les persones que la fan possible. Fer-ho és un exercici d’autoestima col·lectiu que esdevé la millor recepta per superar la situació actual.