Un suïcidi misteriós

Toni Hill presenta la seva sisena novel·la, L’obscur adeu de Teresa Lanza (Grijalbo en castellà i Rosa dels Vents en català). Per comoditat, i perquè vol, escriu en castellà, però està a sobre de la traducció al català que, de tota la seva obra, ha fet Mireia Alegre.

Entre els diversos al·licients de la novel·la, un és el plantejament. “La novel·la va néixer amb la Teresa Lanza, amb el personatge. És una noia d’Hondures que podria cuidar avis o nens o netejar... S’ha suïcidat i, en els llimbs on està, no en sap els motius. Com a fantasma es mou per les cases dels altres sense poder intervenir, no la veuen, com passava quan era viva”, explica.

Aquesta primera persona fantàstica apareix puntualment, perquè la major part del text té un narrador omniscient.

“De fet, encara amb vida, quan la Teresa surt del seu paper, quan intervé, és quan tot es complica”, i és quan es relaciona sentimentalment amb el membre d’una de les famílies per a les quals treballa en una urbanització inventada, Castellverd, inspirada en Valldoreix. I esclata el conflicte interclassista...

Com que té un format gairebé coral –perquè l’autor ens introdueix en una societat en miniatura, de nivell acomodat, en què tots es coneixen entre ells–, hi ha diferents trames, amb segrestos, nens adoptats, problemes econòmics, elements paranormals i molta hipocresia social. A més d’un complicat conflicte social no resolt que ens demana que no esmentem.

I, naturalment, parla del suïcidi, com en altres obres seves. “És una novel·la de misteri al voltant d’un suïcidi, que en principi no té necessàriament un culpable, no hi ha una investigació policial.”

“El suïcidi és la primera causa de mort no natural a l’Estat espanyol; cada any hi ha més víctimes per aquest motiu que per accidents de trànsit, i com que no se’n parla per evitar l’efecte contagi, no sé si es fa gaire cosa... A més, hi cal afegir el sentiment de culpa que sol afectar l’entorn de la víctima”, explica.

“Una de les tesis de la novel·la, pel que fa a les senyores de cinquanta i tants anys que hi apareixen, és que el món ha canviat massa i elles ja no hi arriben, se’ls escapen massa coses...”, com li passa a una de les protagonistes, Lourdes Ros, editora i filla d’un editor independent. Coneix aquest món des de dins, però Hill assegura que no s’ha basat en ningú en concret.

Toni Hill (Barcelona, 1966), a més d’escriure, es dedica a la traducció i fa col·laboracions en tasques diverses de l’àmbit editorial. Va debutar el 2011 amb L’estiu de les joguines mortes, primer cas de l’inspector dels Mossos Héctor Salgado, que seria una trilogia amb èxit internacional (publicada a 18 països), amb Els bons suïcides i Els amants de Hiroshima. “Admeto que he desaprofitat una manera de guanyar-me la vida més fàcil que barallar-me amb personatges i trames que parteixen de zero.”

Després han arribat tres novel·les que no tenen res a veure entre si. Els àngels de gel (2017), d’estil gòtic, ambientada a la Barcelona d’inicis del segle XX, fons psicoanalític i amb alguns personatges reals; Tigres de vidre (2018), l’obra amb més implicació personal, ambientada durant la Transició al que era el seu barri, Ciutat Satèl·lit, i amb el tema del bullying escolar i la lluita obrera. I ara, L’obscur adeu de Teresa Lanza, en què, un cop més, demostra el seu talent per a la construcció de trames i la creació de personatges, amb diàlegs afinats i el característic estil voluptuós.

“És molt difícil crear un misteri i sostenir-lo al llarg de 400 pàgines; i és molt difícil de resoldre i que tot quadri amb una resolució lògica però alhora sorprenent”, afirma Toni Hill. Doncs ell ho fa.