En un mar de la Lluna

El tòpic ho impregna tot, les manifestacions massives i les trames dels telefilms, les converses sobre la calor i el futbol, la política, les vacances i bona part de la creació artística. Com si la vida fos un encierro dels sanfermines, costa sortir dels camins establerts, sobretot quan t'has de sotmetre a una indústria en què “l'editor sempre sembla fer-te el favor de publicar-te” (Castillo dixit).

De tant en tant, però, algú llança una pedra contra el tedi, una munició aparentment rudimentària però vestida de bilis, sarcasme i crítica social. Un exemple? El llibre dels mals catalans, protagonitzat per “un trio entre un polític, una prostituta i un periodista” a la “Catalunya del Govern tripartit”, escrit per David Castillo i publicat per Columna. La portada ja ens mostra aquestes pedres engalanades que Castillo ens llança com si fóssim vaques ensopides, rumiant herba seca i envoltades de mosques, en un prat emblanquinat pel sol canicular. I els estímuls que ens ofereix una obra de poemes que esdevé artefacte novel·lístic ens agullonen, combinant estils i temes, tant anímics com literaris.

La capriciosa agenda editorial ha convertit aquesta obra en un aperitiu, especiat i versàtil, que ens prepara per a El Mar de la Tranquil·litat, la novel·la que Castillo ens oferirà al setembre; la seva tercera, com sempre, publicada a Proa. Hi tastarem més bilis, records d'una època, d'un barri, d'unes amistats, més prostitutes cultes, diàlegs impossibles, més desencís vital, més política, més imatges que perduren, més recerca i més anhels. Més univers Castillo, que flota en un mar, en la tranquil·litat d'un mar, però de la Lluna... del Carmel.