A la ciutat dels insomnes

En una nota preliminar, Quim Español es refereix al seu text com un «poema», en el qual, informa, han quedat disseminades rememoracions més o menys explícites d'Ovidi, Rilke i Joyce, a més de moltes altres lectures que l'han acompanyat al llarg de la seva vida. Nadir, terme oposat al zenit, és a dir, aquell moment en què la nit assoleix la màxima fondària, comparteix, en efecte, amb la poesia, la seva capacitat de formular un enigma insoluble amb un artefacte literari tan potent, que queda flotant en la ment del lector la il·lusió d'haver estat partícip d'una veritat revelada. Però no hi ha dubte que aquesta seva indagació en els terrors d'un grapat de personatges insomnes entrevistos en plena nit d'octubre, en una recognoscible però inquietant Barcelona, forma part del món de la narrativa, d'aquella que fa aflorar l'epifania tot dirigint les seves criatures cap a la mort. Quim Español, que com a poeta ha publicat Ultralleugers (1994) i L'arbre de la innocència (1998), tots dos seleccionats i ampliats amb uns quants inèdits a 70 poemes (2007), fa honors aquí a la seva fascinació per Els morts de Joyce convidant els seus protagonistes, Gabriel i Gretta Conroy, a irrompre en el relat, encara que demanin «un racó discret» des del qual assumir la resignada llunyania d'aquella altra nit que van veure caure la neu damunt tots els vius i els morts. Hi ha també, a Nadir, un adolescent irat amb inclinacions suïcides, un immigrant pakistanès que va perdre el fill en un atemptat sagnant, un metge obsessionat a resoldre el misteri del gen de l'eternitat, una nena amb el do de la vidència, un oncle mort, un poeta, una parella d'amants que amb la primera claror s'avergonyeixen dels seus cossos inflats i pàl·lids. Español examina els seus desvaris nocturns sense concessions, i al mateix temps amb una extrema pietat.

Nadir és el primer conte que publica l'arquitecte i poeta gironí, al número 121 dels quaderns de bibliòfil Senhal que editen Enric Prat i Pep Vila. El dibuix de la portada el signa el també arquitecte i pintor Francesc Hereu.