Un llibre reflexiona sobre el passat, el present i el futur de la processó de Girona

Cada any per Setmana Santa –si una pandèmia no ho impedeix– milers de devots viuen amb passió la processó del Sant Enterrament a Girona. S’ha celebrat ininterrompudament des del 1940 fins al 2019, des que el règim nacionalcatòlic la va recuperar i se’n va apropiar. La d’ara, gràcies a Déu i sobretot, és clar, als seus organitzadors, no és una processó franquista.

Un llibre editat per MMV Edicions mira enrere tot buscant la interpretació del passat, reflexiona sobre el present i per interrogar-se, amb fonament, projecta sobre el futur immediat de la processó. I com a acte de participació col·lectiva i popular –per tant, viscuda de moltes maneres diferents per les persones que hi participen–, una sèrie d’autors s’hi acosten des de la fe, altres des de la tradició i, encara, moltes altres des de l’espectacle d’allò que s’ha identificat com a turisme religiós.

L’obra, que resumeix aquests propòsits en el mateix títol, La processó del Sant Enterrament de Girona. Fe, tradició i espectacle, enriqueix el text amb disset làmines que reprodueixen per primera vegada, en color i amb fidelitat històrica, el seguici de l’any 1962, un any representatiu de l’època més esplendorosa del model actual de processó: el bisbe Cartañà encara la presidia (moriria l’any següent) i la més jove de les dotze confraries actuals ja estava fundada (havia nascut l’any 1961). Un treball gràfic i artístic elaborat per l’arquitecte Xavier Masgrau, basat rigorosament en imatges i filmacions de l’època.

Pel que fa als autors que han col·laborat en aquest volum, hi ha Joaquim Nadal i Farreras, Josep Clara i Resplandis, Josep Maria Birulés i Bertran, Rosa Domingo i Mateu, Joan Baburés i Noguer, Josep Maria Fonalleras i Codony, Marc Sureda i Jubany, Salvador Garcia Arbós, Ramon Muntada i Artiles, Gal·la Hugas i Ferrando i Xavier Masgrau i Dotras.

Com destaquen en el pròleg l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el president de la Diputació, Miquel Noguer, “l’obra mostra l’estima envers un fet cultural i religiós feta des del coneixement i la participació en molts casos, però amb una clara vocació de sentit crític”.