L’estany de Banyoles, font d’inspiració
L’estany de Banyoles i el seu entorn han estat immortalitzats en moltíssimes obres pictòriques des que, a mitjan segle XIX, s’hi van acostar els primers artistes amb els seus cavallets. Un llibre escrit per l’artista i fotògrafa Anna Bahí Tarafa (Banyoles, 1972) ofereix ara una relació d’aquests autors i els posa en context, de manera que Paisatge i aigua. L’art pictòric al voltant de l’estany de Banyoles (editat per MMV ) esdevé un recorregut pels diversos registres que ha tingut el paisatgisme –tant aquí com a fora–, reservant una atenció especial als artistes locals o molt vinculats a aquell territori. “L’estany es considera l’ànima d’aquesta comarca, i això els artistes, pintors, escriptors i poetes ho van percebre al seu moment descobrint-lo i interpretant allò que veien o allò que intuïen de manera més subtil”, escriu Bahí.
L’autora explica que van ser les estades de les classes benestants barcelonines al balneari de la Puda el fet determinant perquè els artistes descobrissin el paisatge banyolí.
Els pioners van ser Ramon Martí Alsina i el seu fill, Ricard Martí Agulló, amb uns olis datats entre el 1865 i el 1883. De pocs anys després (1887), és la primera pintura d’un autor local, Manel Pigem. Rere d’ells, s’aproparien al llac artistes de renom com ara Joan Llimona, Enric Galwey, Eliseu Meifrèn, Pere Gussinyé, Jaume Roca Delpech, Modest Urgell, Joan Abelló i Pere Colldecarrera. Alguns dels quals, seguidors de l’Escola d’Olot; d’altres, amb propostes innovadores.
“Convé no oblidar l’atracció universal que l’aigua com a element ha exercit històricament sobre tota mena de pràctiques artístiques, ja sigui pel seu simbolisme o per l’enorme potencial en termes de llum, color o textura”, argumenta el geògraf Joan Nogué en el pròleg.
Com que l’han tingut tan a mà, els artistes locals no han desaprofitat l’oportunitat d’inspirar-s’hi. Anna Bahí parla, per exemple, d’Esteve Juncà, Lluís Roura, Josep Estarriola, els germans Joan i Ramon Palau Juncà, Joan Masgrau, Pere Mata... Són artistes –escriu l’autora referint-se als més moderns– que s’han inspirat en l’estany “ja sigui per preservar aquest gènere pictòric o per redescobrir amb una mirada pausada i contemplativa com les característiques naturals de l’entorn canvien constantment”.