Amb el cor i el cronòmetre
La gala en horari europeu es va fer amb puntualitat britànica, però no hi van faltar l’humor i l’emoció
A més de les mascaretes, la distància social i l’horari europeu, l’estranya gala dels Gaudí del 2021 va tenir ben aviat moments emotius per culpa del maleït virus. Lluís Danés, que acabaria sent el triomfador de la nit (o més ben dit, de la tarda) amb La vampira de Barcelona, va dedicar el primer Gaudí que va guanyar, el de la direcció artística, al seu pare, mort per coronavirus fa un any. De coses bones de la Covid per posar a l’altre plat de la balança, n’hi ha ben poques, però sí que n’hi ha una de significativa que ja vam poder veure en els Goya: la gala va ser cronometrada, amb un ritme dinàmic i els discursos breus, esperonats amb humor per la sintonia del telenotícies que s’havia d’emetre a les 21 h sonant ben fort cada vegada que algú s’allargava en els agraïments.
Els discursos dels guanyadors del Gaudí d’Honor solen ser memorables, i el de Carme Elias ho va ser especialment. Els 700 convidats de la gala (un 30% de l’aforament) li van dedicar dempeus l’ovació més llarga de la nit, i l’actriu va respondre amb belles paraules. “Els actors ens alimentem de la vida per construir els personatges. Tot ens queda registrat, conscientment o inconscientment, i els regalem la saviesa que ens ensenya la vida”, va dir, i va tenir un record (que en ocasions similars s’ha trobat a faltar) per a “les persones empresonades injustament, que haurien de poder defensar les seves idees en llibertat en una societat civilitzada com la nostra”.
Isona Passola va reivindicar el seu llegat en els vuit anys que fa que està al capdavant de l’Acadèmia del Cinema Català, en els últims Gaudí abans de deixar el càrrec, i va repartir llenya, com li pertoca, a polítics i a la televisió pública. Va denunciar la feblesa del cinema del país i, en particular, de les pel·lícules en versió original catalana. “Tenim el dret a rodar en català”, va dir, i va reivindicar amb fermesa més ajuts de TVE i “sobretot” de TV3.
Spielberg i Rubianes
La gala va començar amb humor, amb Josep Maria Mainat com a suposat presentador que es desmaiava en el minut 1 i amb Spielberg, doblat en català en un vídeo, al rescat del cinema del país. Andreu Buenafuente va fer un monòleg especialment divertit quan va retre homenatge a Pepe Rubianes, i entre les actuacions musicals va destacar la versió de Qualsevol nit pot sortir el sol interpretada per Rigoberta Bandini. Hi va haver algunes absències, però també presències notables, i la majoria dels premiats van recollir personalment el guardó. Fa dues setmanes, els Goya es van lliurar virtualment. L’Acadèmia del Cinema Català es va arriscar amb una gala dels Gaudí presencial i va passar l’examen amb nota. I amb puntualitat britànica: va durar dues hores, exactament el que estava previst. Molt menys que altres anys.
