Elegants

Després d’obrir-se a un altre tipus de moviment (mantenint la mirada neutra i els cossos hiperflexibles), que superava moviments autòmats i cossos enroscant-se, ara repeteixen les dinàmiques de Sonoma, estrenat al Grec (i que a finals de mes torna al Mercat de les Flors). Ara fan un segon pas de distanciament amb una estampa nova: l’amable elegància. És cert que sempre la companyia ha tingut present l’estètica i uns vestuaris de vellut i transparències en una escena aparentment buida i canviant, però hi caminava una angoixa que deixava inquieta la platea. Aquest Opening night és probablement dels títols més plàcids. Perquè es passa la incertesa del procés de creació però ensenyant-ho des de la peça acabada, amb la llum i el relat ja disposat per donar màxima esplendor als ballarins. Deien que feien un homenatge als tècnics i acomodadors; en realitat, els fan una picada d’ullet i els conviden a intervenir en la coreografia movent barres, telons, i amb un espai canviant constantment (trapes de parets mòbils, i de canals de ventilació que amaguen i escupen fantasmes).

La dramatúrgia, potser massa simple en relació amb les propostes anteriors, evoca la discussió coneguda entre l’intèrpret i el seu personatge, entre la realitat i el misticisme. I es deixa embriagar pels fantasmes, pels records, per les nits brillants a la Sala Gran del TNC. És una peça amable, vistosa, exigent per als intèrprets, que es preocupa més del que és normal que l’espectador vagi recuperant el fil. La Veronal va anar desfent-se de text projectat a mesura que avançava la seva trajectòria. Com l’espai sonor, apareixia a la darrera capa, com un filtre més final. Ara, els sorolls foscos s’apaguen amb la llum de la clàssica. I la paraula és dita en francès formant part de la base de l’obra, del seu esquelet: podrien canviar les paraules (o reduir-se) però no pas eliminar aquest personatge misteriós que surt d’entre caixes ovacionat només de començar l’espectacle, en francès ampul·lós. Le Veronal, aplaudiran a Avinyó.