A cops d’emoció
L’escriptora Mercè Ibarz i la fotògrafa Carme Esteve ofereixen un esplèndid recorregut vital de Rodoreda
Ahir va ser un matí intens a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Feia 38 anys exactes de la mort de Mercè Rodoreda (1908-1983), una de les figures emblemàtiques de la literatura catalana, traduïda a 40 llengües. Va ser la data triada per presentar Rodoreda. Paisatges, amb desenes de fotografies de Carme Esteve –carrers, parcs, edificis, habitacions i detalls– i textos de Mercè Ibarz, que també ha triat fragments d’obres rodoredianes i d’altres autors, com ara Montserrat Roig, Carles Riba, Baltasar Porcel, Anna Murià...
És un llibre de gran format, amb un excel·lent disseny d’Edicions de l’Eixample, prologat per Joandomènec Ros i editat per la Fundació Mercè Rodoreda i per l’IEC.
Abans de la presentació, en una roda de premsa prèvia als jardins Rodoreda, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, va fer balanç de la seva gestió els darrers vuit anys, perquè al juny hi ha noves eleccions i és molt probable que, per primer cop en 114 anys d’història de l’IEC, el presideixi una dona, la lingüista i filòloga Teresa Cabré.
Va ser un balanç positiu, dins les limitacions, bàsicament de pressupost, que la pandèmia ha agreujat. Amb tot, “hi ha un centenar de projectes en marxa”. “Ens sentim maltractats per les administracions, que diuen que aposten per la cultura però obliden la cultura científica”, es va queixar Ros.
Després d’un breu però interessant recorregut per espais de la Casa de la Convalescència no oberts al públic, com ara la capella, va començar la presentació a la renovada sala Puig i Cadafalch.
Rodoreda. Paisatges és un llibre que les dues autores ja van proposar el 2006 i que, per motius de pressupost, no ha pogut ser una realitat fins ara. “Quan el 1991 vaig llegir el retrat de Rodoreda que va escriure Ibarz, vaig tenir el desig d’acostar-m’hi d’una manera més personal”, va explicar Esteve. I això han fet al llarg d’un any.
“Hem mirat de no fer un llibre decoratiu”, va afirmar Ibarz sobre aquest precís i emotiu recorregut per tota la geografia vital de Rodoreda: Barcelona, Bordeus, París, Ginebra i Viena, però també Roissy-en-Brie, Llemotges i Romanyà de la Selva, on “finalment troba casa seva”.
“No hi veiem gaire la persona, a cosa feta, perquè a través de la seva absència he volgut mostrar la presència de Rodoreda”, va comentar Esteve, que no només va anar als molts llocs on va viure “una nòmada forçosa” –com la va definir Ibarz– i va investigar i va insistir per aconseguir fotografiar-ne interiors i exteriors, sinó que també va fer recorreguts en tren i a peu per on ella ho va fer i que han esdevingut eterns en les seves obres. “És un llibre fet a cops d’emoció”, va confessar Esteve.
La bellesa de les imatges i l’exquisidesa dels textos resulten atractives per a qualsevol lector. Si, a més, s’admira Rodoreda, emociona i mostra testimonis silenciosos, detalls i relacions internes que les dues autores han sabut localitzar i transmetre.