Els Oscar obren camí

El Dolby Theatre de Hollywood, l’estació de trens de Los Angeles i una tercera seu, a Londres, seran els escenaris d’una atípica gala dels premis Oscar, aquesta propera matinada, a partir de les 2, hora catalana. La 93a edició es fa uns dos mesos més tard del que és habitual a causa de la pandèmia. Desplegar-se en tres espais possibilitarà fer una cerimònia presencial amb distància de seguretat, hi podran participar els convidats que no poden viatjar a Los Angeles i s’evitaran les dificultats tècniques de les videotrucades i l’absència d’estrelles, que són l’essència de la festa dels Oscar. Les gales dels Globus d’Or, els Bafta i els Emmy van optar per la fórmula virtual i van tenir grans caigudes d’audiència.

Els Oscar del 2020, just abans que la pandèmia del coronavirus prengués una dimensió global, ja va ser un reflex de les profundes transformacions que experimenta el cinema, amb les plataformes de continguts (Netflix, Amazon, HBO...) disputant el terreny a les majors. Hi ha qui interpreta que el triomf de Parásitos, primer títol no parlat en anglès a endur-se l’Oscar al millor film, estava motivat per aquestes disputes: l’Acadèmia de Hollywood va preferir una pel·lícula asiàtica abans que una producció de Netflix.La Covid-19 ha estat combustible per a aquestes disputes i ha posat en greu perill el vell model d’explotació dominat pels grans estudis. En aquest context, els Oscar tenen com a finalistes films estrenats en sales i d’altres que han anat directament a plataformes.

Mank, producció de Netflix amb estrena prèvia i limitada als cinemes, és finalista en les categories importants: film, direcció (David Fincher), actor principal (Gary Oldman), actriu secundària (Amanda Seyfried), guió, fotografia...

Darrere de Mank, hi ha un empat inèdit de sis pel·lícules amb el mateix nombre de nominacions, sis. Una és de Netflix, El juicio de los 7 de Chicago, d’Aaron Sorkin, i dos títols més no han passat pels nostres cinemes: Sound of metal, la història d’un bateria que es torna sord (Amazon), i Judas and the Black Messiah, sobre l’assassinat de Fred Hampton, membre de les Panteres Negres, estrenat a Apple iTunes i altres plataformes.

A l’altra banda del terreny de joc hi ha tres produccions també amb sis nominacions: Minari: Història de la meva família, producció nord-americana rodada en coreà; El pare, film britànic que podria donar a Anthony Hopkins i Olivia Colman el segon Oscar, i la principal favorita a les apostes, Nomadland. Aquest film de 20th Century Fox (ara de Disney), dirigit per la cineasta sino-americana Chloé Zhao i protagonitzada per Frances MacDormand, ho ha guanyat gairebé tot en la temporada de premis: Lleó d’Or de Venècia, Globus d’Or, Bafta i més de 220 guardons més. A més, té una mitjana de nota dels crítics anglosaxons de 93 al portal Metacritic (Mank té un 79) i defensa un missatge social progressista, a favor dels que ho han perdut tot i han quedat fora del sistema als EUA, molt apreciat pels acadèmics que voten.