Un ens únic de gestió, solució per al patrimoni de Tàrraco
Era ja un acord adoptat amb la Unesco abans de la declaració de patrimoni mundial
La seva creació es considera “urgent i prioritària”
-
El mes de maig de l'any passat van començar les obres de la que és la primera rehabilitació integral del Pont del Diable, un dels tretze monuments de Tàrraco declarats patrimoni de la humanitat de la Unesco. El projecte també preveu fer passar una làmina d'aigua contínua pel canal, per mostrar tal com funcionava originàriament l'aqüeducte romà. J.F.. -
Restes del teatre romà de Tàrraco. J.F.. -
Muralla romana. EL PUNT. -
Amfiteatre de Tàrraco. JUDIT FERNÀNDEZ.
“Els efectes de la declaració de la Unesco quasi no s'han notat”
Ha augmentat el nombre de visitants i s'han fet retocs de millora als monuments, però, deu anys després d'obtenir la declaració de patrimoni de la humanitat de la Unesco, el patrimoni de Tarragona continua tenint massa deficiències. No només de conservació, sinó sobretot de gestió. L'arqueòleg Josep Maria Macias, investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), alerta que l'absència d'un ens únic de gestió i conservació del patrimoni de la ciutat és un dels principals obstacles per aconseguir la competitivitat turística que es mereixeria el ric patrimoni tarragoní. Aquesta ja va ser una de les traves que va trobar la Unesco a l'hora d'atorgar el reconeixement, i ho continua sent ara. La Generalitat, l'Ajuntament de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, l'ICAC i la Universitat Rovira i Virgili, l'Arquebisbat... Són diverses les institucions i entitats que posen cullerada en la gestió patrimonial de Tarragona. “La diversitat d'institucions enriqueix el panorama de la gestió, però dificulta la definició d'un model coordinat d'actuació i no ofereix solucions al difícil equilibri existent entre els àmbits de la investigació i la gestió”, afirma Josep Maria Macias en un article publicat pel seminari d'arqueologia de la Universidad Pablo de Olavide (Sevilla).
Aquesta és la gran assignatura pendent, i la que fa que Tarragona “registri un retard en matèria turística evident”, segons Macias, que hi afegeix: “La disseminació dels mitjans humans i econòmics dificulta la consecució d'objectius de més envergadura”. Però, per Macias, “l'increment del nombre d'actuacions desenvolupades per cadascuna de les institucions existents denota una paralització del problema i ratifica que, fins ara, la declaració de patrimoni mundial no ha suposat un avenç significatiu respecte a aquest anhel”.
El director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Francesc Tarrats, es pronuncia en aquest mateix sentit: “La constitució d'un òrgan de coordinació en la gestió és una qüestió urgent i prioritària”. Segons Tarrats, cal “una definició clara de voluntats que condueixi a una revisió crítica i oberta de la situació, per a la constitució d'un òrgan decisiu, únic però participat pels diferents agents implicats”. De fet, la creació d'aquest òrgan “forma part dels compromisos continguts en l'expedient presentat a la Unesco en la tramitació prèvia a la declaració” i, per tant, es tracta de complir “una clàusula contractual”. Tarrats considera que, si fins ara no s'ha creat aquest ens, es deu sobretot «a raons polítiques i competencials».
A això, s'hi ha de sumar també l'absència d'una entesa “estable i pautada” entre l'Ajuntament i la Generalitat, que està condicionada als resultats electorals: “Així és impossible desenvolupar estratègies ambicioses a llarg termini i entendre el patrimoni com un projecte de ciutat”, afirma Macias.
En els últims anys hi ha hagut avenços. Si fins fa poc Tarragona era l'única ciutat reconeguda per la Unesco que no disposava d'un pla turístic, aquest fet ara s'ha resolt amb la recent aprovació del Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana, un nou ens local que guiarà la gestió i promoció turístiques i que neix amb un pressupost de 4,2 milions d'euros. A més, “encara que sigui una qüestió de forma, Tarragona és l'única ciutat de l'Estat inclosa en la llista de patrimoni mundial que no inclou el terme turisme en la identificació de la regidoria responsable d'aquesta activitat”, que té el nom d'àrea per a la Promoció i Estratègies de Ciutat i Projecció Exterior.
Macias també lamenta que la declaració de la Unesco “es va veure més com un premi a la realitat arqueològica”, però “no com un estímul per a la millora o la regeneració immediata del model de gestió”.
Malgrat tot, Macias veu com “el gran actiu turístic i patrimonial” les jornades de divulgació històrica romana Tàrraco Viva, una iniciativa municipal “que combina amb èxit els actes populars i massificats amb activitats de la més estricta pedagogia històrica”, segons l'investigador de l'ICAC.
Escassa senyalització
L'augment del nombre de visitants a Tàrraco creix paral·lelament a les deficiències en la seva promoció: “l'escassa senyalització dels monuments i l'absència de panells divulgatius, rutes específiques, guies impreses i sonores, i altres mitjans de suport pedagògic per utilitzar durant la visita als monuments”, segons Macias. Tot plegat només es pot rectificar “amb una dignificació dels recintes arqueològics oberts i una actualització dels equipaments museogràfics”.
LA XIFRA
LA FRASE
L'amfiteatre, el més necessitat
L'Ajuntament ha iniciat, en els últims anys, obres de millora de l'amfiteatre de Tàrraco, el monument que ha registrat un major increment percentual del nombre de visitants. Amb tot, segons Macias, és el monument que requereix més actuacions d'adequació museogràfica. Així, cal millorar-ne l'accessibilitat i la intel·ligibilitat.
Panells explicatius a la muralla
A banda de resoldre els problemes de conservació de la muralla romana, l'investigador de l'ICAC considera necessària una explicació del Passeig Arqueològic mitjançant panells divulgatius on es reflecteixi la història de totes les fortificacions de la ciutat. També s'hauria de facilitar la visita completa al pas de ronda.
La part baixa, el repte principal
La part baixa és “el principal repte urbanístic i museogràfic del segle XXI que han d'afrontar les institucions implicades”, segons Macias, que afirma que “és una zona repleta de possibilitats”. Entre aquestes destaca el teatre romà, que és “el més ben conservat de Catalunya”, però que encara està pendent de la seva dignificació.
La difícil convivència
Tarragona disposa d'un centre històric de 19 hectàrees de superfície, delimitat per la muralla romana més antiga construïda a fora d'Itàlia, a més d'altres monuments disseminats per la ciutat. A la Part Alta hi ha nombroses restes arqueològiques i la major part de l'oferta museogràfica. Com passa amb la majoria dels recintes històrics, en aquesta zona “també s'hi concentren intensament, o excessivament, les activitats turístiques, festives i d'oci”, segons l'arqueòleg Josep Maria Macias, que hi afegeix: “L'estretor viària del barri i la saturació que provoquen els seus usos comporta problemes de convivència entre residents i usuaris, deficiències de neteja i restricció progressiva del trànsit rodat”.
Un altre debat etern és el de la difícil convivència entre la preservació del patrimoni i l'expansió urbanística. Però per Francesc Tarrats, director del MNAT, quan afloren aquests problemes “no és per altra raó que per la falta de planificació i la indefinició, fragilitat i inestabilitat dels programes referits al patrimoni”.
