Narcís Comadira, Maria Contreras, Maria Carme Dalmau, Mónica Rikic i Dansàneu, Premis Nacionals de Cultura
L’acte de proclamació i lliurament dels guardons ha tingut lloc aquest dijous al Recinte Modernista de Sant Pau
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha reconegut enguany amb el Premi Nacional de Cultura l’escriptor i pintor Narcís Comadira, la fotògrafa Maria Contreras Coll, l’editora Maria Carme Dalmau, el Festival de Cultures del Pirineu Dansàneu i l’artista electrònica Mónica Rikic. Segons el jurat, en ells conflueixen “la transmissió de coneixement, el poder transformador de la cultura, el compromís territorial i una bona mostra del paper de la cultura com a bé essencial”. Des de l’any passat el nou Plenari del CoNCA ha reduït a cinc els premiats anuals, als quals es dona més pes i difusió al llarg d’un any. La proclamació i lliurament dels guardons ha tingut lloc aquest dijous al Recinte Modernista de Sant Pau.
Al llarg de les seves 47 edicions, els Premis Nacionals de Cultura han reconegut la tasca de més de 380 creadors, professionals i entitats del sector cultural del país. Des del 2020 i fins al 2024, el Plenari actual de la institució reconeix anualment cinc persones o entitats equilibrant criteris de gènere, disciplina, trajectòria i territori.
Així, aquest plenari del CoNCA (Integrat per Vinyet Panyella, Margarida Troguet, Jordi Font, Salvador Casals, Edmon Colomer i Núria Iceta) haurà guardonat un total de vint-i-cinc referents de la cultura del país a la finalització d’aquest mandat.
Narcís Comadira
Escriptor, traductor i pintor gironí, Narcís Comadira ha rebut el Premi Nacional de Cultura pel conjunt de la seva obra artística. Conegut sobretot com a poeta, amb una vintena de llibres publicats i la seva obra completa reunida al volum ’Poesia’ (2014), al que cal afegir la posterior ’Manera negra’ (2018), Comadira ha conreat també d’altres gèneres literaris, com l’assaig, la crítica i el teatre; la seva faceta de dramaturg inclou obres com ’La vida perdurable’, ’L’hora dels adéus’, ’El dia dels morts’ (Un oratori per a Josep Pla) o ’Al cel’. Quant a la seva obra pictòrica, beu del mateix lirisme que la seva obra escrita, lligada a la natura i a les formes de l’arquitectura. Ha guanyat nombrosos premis literaris i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, i recentment es va endur el XX Premi Jaume Fuster.
El món literari també ha estat reconegut en la figura de la barcelonina Maria Carme Dalmau, una pionera de l’edició en català, reconeguda pel CoNCA per la seva trajectòria al capdavant de Rafael Dalmau, Editor, empresa de la qual va ser cofundadora l’any 1959 i que va convertir en un segell de referència amb vinculacions tant amb el món acadèmic com amb l’associacionisme cívic i cultural d’arreu dels Països Catalans.
En plena dictadura franquista, la premiada editora va consolidar la mítica col·lecció ’Episodis de la Història’, va enllestir obres enciclopèdiques com ’Els castells catalans’ i es va especialitzar en divulgació històrica i patrimonial i de disciplines afins, com l’excursionisme, la geografia o l’etnografia. L’any 1978 va ser l’única dona que va firmar el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
Noves generacions
Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991), és la premiada més jove d’aquesta edició dels Premis Nacionals. Contreras ha focalitzat la seva mirada en temes com el gènere i els drets de les dones, treballa en l’actualitat per a The New York Times i és exploradora de National Geographic. Després de retratar la crisi de refugiats i migrants a Europa, va establir-se durant dos anys al Nepal, on va recollir amb la seva càmera la lluita de les dones contra les restriccions menstruals, un treball pel qual va ser premiada amb un POY Latam l’any 2019. Durant la pandèmia, Contreras va retratar l’ajuda humanitària que l’anomenat Hospital de Campanya de la parròquia barcelonina de Santa Anna prestava a persones vulnerables pels efectes de la covid-19. Actualment treballa en un projecte sobre violència sexual a Espanya amb el suport de la Beca Joana Biarnés, i explora els conceptes de dona i religió a diferents parts del món gràcies al suport de la National Geographic Society.
De la seva banda, Mónica Rikic (Barcelona, 1986) rep el Premi Nacional per l’excel·lència i innovació dels seus projectes tecnoartístics. Explica que el seu interès rau en l’impacte social de la tecnologia, la convivència home-màquina i la reapropiació de sistemes i dispositius tecnològics, per manipular-los i replantejar-los a través de l’art. I ho fa des dels enfocaments educatius fins a l’experimentació sociològica, proposant noves formes de pensar i d’interactuar amb l’entorn digital que ens envolta. Rikic centra la seva pràctica en codi, electrònica i objectes no digitals per crear projectes interactius sovint emmarcats com a jocs experimentals. Ha participat en festivals internacionals com Ars Electronica a Linz, Creative Tech Week a Nova York, Robotronica a Austalia o FILE al Brasil, entre d’altres, i ha estat guardonada al Japan Media Arts Festival, A MAZE Berlin, al Margaret Guthman Musical Instrument Competition d’Atlanta i amb una beca Leonardo de la Fundació BBVA per treballar en un projecte de recerca sobre robots i interaccions socials.
Dansàneu
Finalment, el CoNCA premia el Dansàneu. Festival de Cultures del Pirineu valorant el conjunt d’un projecte impulsat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu que vincula dansa, música, territori, tradició i contemporaneïtat, i que enguany celebra la seva trentena edició. Hereu de l’escola d’estiu de dansa i música tradicional fundada pel ballarí i coreògraf Joan Serra l’any 1992, el Dansàneu es va refundar l’any 2015, amb un projecte obert a públics de totes les edats que marida la riquesa patrimonial i natural de la zona amb les propostes artístiques més innovadores en un respectuós diàleg amb la cultura d’arrel.